Josep Valero i Ferran Navinés
26/04/2024

Creixement vs. sostenibilitat. L’estat de la qüestió a les nostres Illes (i II)

Fa 30 anys que Menorca es va declarar Reserva de la Biosfera en el marc del programa MaB de la Unesco. La legislatura passada, el 17 de febrer de 2023, el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei de Menorca Reserva de la Biosfera. Una llei iniciada a proposta del Consell de Menorca, i que va ser finament negociada i aprovada en el Parlament. El que és prou significatiu és que aquella declaració de protecció integral del territori insular de fa trenta anys va poder ser acompanyada per un coherent Pla d’ordenació territorial, mesures de protecció de sòl rústic, plans urbanístics municipals mesurats, gestió d’espais naturals...I que trenta anys després, la Llei de Reserva de la Biosfera integri aquestes visions parcials en un marc general de visió estratègica insular, amb vocació de sostenibilitat.

La Llei de Menorca Reserva de la Biosfera és pionera pel que fa al fons i a la forma. Per la forma perquè és la primera llei que sorgeix per iniciativa parlamentària d’un consell insular. Pel seu fons, perquè integra diversos aspectes prevists en altres lleis, els refon, especifica les competències i les delegacions de les noves competències que haurà de rebre el Consell Insular i la seva capacitat i el finançament necessari per poder gestionar-les. Assumeix com a vinculants els compromisos de l’Agenda 2030 de lluita contra el canvi climàtic i de la Llei balear contra el canvi climàtic, pel que fa al 80% de producció d’energies alternatives, reducció del 50% consum de combustibles fòssils en el transport terrestre, reducció del 30% de combustibles fòssils en els sectors de serveis, residencials i industrials i del 10% del gasoli B en el sector primari. Detalla l’actuació en zones sensibles com el sòl rústic, la gestió de zones protegides, l'ordenació del litoral, el foment del producte de proximitat, la gestió de l’aigua, compromisos específics amb la Llei balear de residus...

Cargando
No hay anuncios

I tal volta el més rellevant és la visió d’integrar el conjunt de cada activitat econòmica de l’illa en el marc global de filosofia de la llei. Cada sector econòmic s’ha de tenir en compte en la seva relació amb els altres, no pot tenir un creixement aïllat per si mateix, i per això s'assenyalen organismes de seguiment i de control. Amb una clara vocació de potenciació del sector primari i industrial, dels serveis sense impacte ambiental i que el turisme sia de veritat més sostenible. Es crea un comitè científic d’experts, que hauran d’emetre un informe preceptiu, malgrat no sia vinculant, per a tota actuació que afecti o pugui afectar el contingut i la filosofia de la llei. Es mantenen entitats com l'Agència de Menorca de la Biosfera, l'OBSAM i l’Institut d’Estudis Menorquins, que tan bones aportacions han fet en aquesta trajectòria de trenta anys.

El tomb polític que també afectà Menorca l’any 2023 veurem si posa en qüestió l’aplicabilitat de la llei. L'avarícia més barroera de la patronal més especuladora sembla que vol modificar les restriccions urbanístiques del PTI. Sols es vol veure com facilitar que Menorca entri més de ple en els circuits turístics globals. Més connectivitat aèria i marítima, més increment de passatgers, més increment de lloguers vacacionals, més... El creixement de com més millor i que la Reserva de la Biosfera sigui un reclam turístic més i un al·licient per a la inversió immobiliària d’alt poder adquisitiu. Una patronal que s’emmiralla en la palla del model d’Eivissa i què és incapaç de veure la fortalesa de la biga del seu propi model. 

Cargando
No hay anuncios

No podem reproduir en un curt espai el contingut de la ponència que presentàrem. Però amb les dades que exposàrem, sembla que la visió de Menorca com a Reserva de la Biosfera ha donata l’illa un avantatge comparatiu de sostenibilitat, respecte de les altres illes de l’Arxipèlag. Amb això no volem dir que el creixement de Menorca sia sostenible, sinó que està en millor disposició de poder orientar una diversificació productiva, amb criteris reals de sostenibilitat.

La declaració de fa 30 anys ha permès apaivagar a Menorca el ritme de creixement insostenible que ha caracteritzat les nostres Illes. La nova Llei de Reserva de la Biosfera podria ser un bon instrument per intervenir cap a un nou canvi de rumb. Mallorca, Eivissa i Formentera haurien d’aprendre de la filosofia i l’esperit de la nova llei. Menorca té una visió estratègica del futur que desitja com a illa. Les altres illes no la tenim. Però, com deim en el Col·lectiu Alternatives, no sols cal tenir una visió estratègica, com la que també s’apunta en el dictamen de prospectiva 2030 del CES de les Illes Balears. Ens cal una planificació estratègica de debò, tant a escala insular com a escala interinsular. És un tema de decisió política, que hauria d’implicar no sols un lideratge de les administracions públiques a escala insular i autonòmica, sinó una governança participativa i coordinada del conjunt de les societats civils insulars, per poder definir quins criteris de sostenibilitat reals volem encarar en el futur com a societat. 

Cargando
No hay anuncios

La sostenibilitat no és el resultat de podar les branques molestes de l’arbre del creixement. És el principi de com sembrar l’arbre, com regar-lo, com adobar-lo, com integrar-lo amb la resta d’éssers vius que comparteixen el seu espai vital. I el que és més difícil encara, des de l’arbre existent i amb els vicis de creixement que té, com el tractem perquè vagi cap a la reconversió sostenible. És el repte d’una planificació estratègica orientada cap a una vertadera sostenibilitat. Cap de les nostres illes encara s'ho planteja de debò. Però Menorca està en millor posició per començar a fer-ho. Sempre que el binomi PP-Vox no ho faci trencar tot pels aires.