Aquesta crisi que ja fa més de cinc anys que dura ha passat per diverses fases, però totes amb un mateix denominador comú: la devaluació interna. La crisi financera del 2008 i l'esclat consegüent de la bombolla immobiliària es va saldar amb un augment vertiginós de l'atur: milions de llocs de treball temporals lligats a la construcció es van volatilitzar en pocs mesos. Després va ser el torn dels assalariats, i van començar els temuts ERO. I al final van venir les rebaixes de sou. Segons les dades fetes públiques ahir per l'INE, els salaris a Espanya han encadenat quatre trimestres seguits de caiguda, un fet inèdit des que es va començar a fer l'enquesta de costos laborals. La baixada, això sí, s'ha moderat respecte a fa un any. El tercer trimestre del 2012 els salaris a l'Estat es van desplomar un 3,6% i el del 2013 un 0,2%.
Les previsions sobre aquesta qüestió tampoc són gaire optimistes. El president de la CEOE, Joan Rosell, ha declarat que caldrà esperar fins al 2015 per poder oferir pujades de sous al voltant del 5%. Per tant, tot apunta que el 2014 serà un any en què, en el millor dels casos, per mantenir la competitivitat els sous es mantindran estables. Aquesta és una medicina amarga que potser és necessària però que té fortes contraindicacions. El president de Pimec, Josep González, ha denunciat que algunes empreses han anat massa lluny en la rebaixa de sous, i ha arribat a parlar de "salaris indignes". Aquest és un concepte interessant. Els empresaris han de vetllar per fer rendibles les seves empreses, però han de ser conscients que la via de la rebaixa de sous també té límits (assegurar una vida digna al treballador) i té poc recorregut, perquè sempre serà impossible competir en costos laborals amb països del Tercer Món.
En tot cas, ara la prioritat ha de ser salvar el màxim d'empreses, com a garantia dels llocs de treball futurs, i facilitar l'entrada al mercat laboral d'aturats i joves. El 2014 serà, si tot va bé, un any de transició des del punt de vista econòmic, però absolutament crucial si volem posar les noves bases del desenvolupament futur. Un futur en què els salaris puguin tornar a pujar.