Canvi climàtic: l'Àfrica ja compleix, i vosaltres?

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27) que comença aquest dilluns arriba en un moment d'agitació econòmica i geopolítica que afecta la seguretat alimentària i la salut pública, entre altres sectors. Però els desafiaments immediats no ens han de distreure d'una veritat irrefutable: la batalla més important a la qual s’enfrontarà la nostra generació és la lluita contra el canvi climàtic.

Aquest any, les pluges extremes van causar una de les catàstrofes més mortíferes d'aquest segle a Sud-àfrica. Les pitjors inundacions de la història del Pakistan van deixar sota aigua un terç del país. Lluny de ser situacions insòlites, aquests esdeveniments climàtics greus s'estan convertint en una cosa normal.

L’Àfrica és particularment vulnerable a aquests efectes. Segons l'economista en cap interí del Banc Africà de Desenvolupament (BAfD), el canvi climàtic costa a aquest continent entre el 5% i el 15% del creixement del PBI per càpita. Amb el pas del temps, aquestes pèrdues podrien augmentar de manera considerable i l'agricultura seria el sector més afectat. Això tindria conseqüències devastadores, no només per al desenvolupament econòmic sinó també per a la seguretat alimentària.

Molts anomenen la COP27 —que es durà a terme a Xarm el-Xeikh, Egipte— la "COP de l'Àfrica", però a l'Àfrica preferim veure-la com la "COP de la implementació", una trobada que anirà més enllà de les nobles aspiracions i compromisos imprecisos per crear una agenda integral orientada als resultats. I sí, aquesta agenda ha d'incloure més suport —financer i d'altres tipus— a l'Àfrica, el continent que menys ha contribuït al canvi climàtic.

Em faig ressò de les paraules del president del BAfD, Akinwumi Adesina: els africans no venim a demanar almoina, portem recursos i solucions. Ja estem posant en pràctica accions concretes per accelerar la transició verda i protegir-nos dels pitjors efectes del canvi climàtic.

En primer lloc, els països africans adopten l'energia verda. En els darrers anys, la capacitat energètica renovable del país va experimentar un augment brusc: l'energia solar, l'eòlica i l'hídrica van experimentar augments anuals de dos dígits. A l'Àfrica hi ha dos dels projectes solars més grans del món (a Egipte i el Marroc), i dues de les 20 empreses amb un creixement més ràpid el 2022 són del sector de l'energia solar. Des de Nigèria fins a Namíbia, els països estan adoptant tecnologies favorables al clima, com ara l'hidrogen verd.

La Comissió de la Unió Africana està completament involucrada a combatre el canvi climàtic en múltiples fronts. Mentrestant, les seves agències especialitzades treballen estretament amb els governs per enfortir la capacitat de protegir vides i donar suport a la reconstrucció d’infraestructures afectades per catàstrofes naturals. Per la seva banda, el BAfD va atorgar el 63% del seu finançament a projectes relacionats amb l’adaptació al canvi climàtic, cosa que el converteix en la institució financera per al desenvolupament que ha destinat el percentatge més alt dels seus fons a aquesta qüestió.

S'estima que l'Àfrica necessitarà 52.700 milions de dòlars a l'any fins al 2030 per finançar les adaptacions. La meta de finançament de l'Africa Adaptation Acceleration Program es va fixar en 25.000 milions de dòlars i s'espera que els països rics aportin la resta. Però tot i que l'Àfrica implementa i finança l'acció climàtica, els compromisos de la comunitat internacional continuen quedant curts.

Potser no ens hauríem de sorprendre. Després de tot, a la COP 2009, a Copenhaguen, els països rics es van comprometre a lliurar 100.000 milions de dòlars a l’any per finançar les metes de mitigació i adaptació dels països en vies de desenvolupament per al 2020. Ja han passat dos anys d'aquesta data i en gran mesura no van complir els seus compromisos.

Per això sol·licitem la introducció de mecanismes millorats per al monitoratge i seguiment dels compromisos per al finançament climàtic. No hauria de ser difícil afegir cronogrames clars i punts de referència per a la implementació. També cal simplificar els processos per accedir a aquests fons.

A la COP27 serà fonamental desplaçar el focus de les decisions a l’acció. No necessitem més acords sobre els avenços futurs, sinó que hem de traduir els èxits de les cimeres anteriors en cooperació mundial per a l'acció climàtica integral. Per exemple, les iniciatives per millorar la gestió dels riscos de catàstrofes han d'adoptar un enfocament holístic que ho cobreixi tot, des de la mobilització dels recursos i els sistemes d'alerta precoç fins a les transferències de tecnologia i el desenvolupament de capacitats.

A l’Àfrica també cal un enfocament més holístic: no només és molt vulnerable al canvi climàtic sinó que a més ha de cobrir necessitats considerables per al desenvolupament. Per a aquest enfocament caldran desemborsaments significatius de capital, que no es poden finançar amb endeutament sense empènyer els països africans que ja pateixen dificultats pel deute cap a una crisi.

Més enllà de complir els compromisos de finançament, els actors internacionals han de proporcionar més opcions per a tots els països africans, independentment de la seva situació financera. Aquestes tasques han d’incloure el sector privat. Per donar suport a la implementació, els països africans hauran d'accedir al suport tècnic adequat.

No hi ha cap exageració possible quan parlem de l'escala del desafiament climàtic. Per fer-hi front caldrà una combinació de mitigació, desenvolupament de la resiliència i adaptació gràcies a associacions estratègiques, la difusió eficaç del coneixement i el suport financer i coneixement tècnic adequats.

L’Àfrica ja està fent la feina; la resta del món també l’ha de fer, començant per la COP27.