Controlar IB3 amb el dit aixecat

“Comporti's”, li va dir el president del Parlament, Gabriel Le Senne, al seu company de files Sergio Rodríguez, després que li hagués mostrat el dit del mig al diputat socialista Ares Fernández. Acadèmia de Bones Maneres Le Senne, on només es falta el respecte als contraris en efígie. Le Senne demanant urbanitat a Rodríguez s'assembla a aquella dita en què el porc li va dir orellut a l'ase. Però això seria irrespectuós, per al porc i per a l'ase. Almanco aquesta vegada el president del Parlament –que està a l'espera de ser jutjat per un delicte d'odi– no es va limitar a dir que la performance del diputat Rodríguez li havia paregut “una broma”.

Fa una peresa enorme tornar-ne a parlar, però això és el que tenim. El fet és que, de poc ençà, aquest diputat de Vox va a les sessions parlamentàries més trempat que uns orgues. Deu ser la primavera. Tan aviat celebra el dia de la victòria feixista, com aixeca el dit a un altre diputat, com esbronca una periodista de la ràdio pública per haver gosat desmentir-li una de les seves mentides: en aquest cas, el diputat havia afirmat que, a la coa de l'Institut Balear de l'Habitatge (anomenat, per cert, amb unes sigles, Ibavi, que són un castellanisme) només s'hi veuen “senyores amb vel i senyors vestits d'hindús”. Marta Garau, directora del programa matinal d'IB3 Ràdio ‘Al Dia’, li va desmentir la bola, i això va fer enfadar Rodríguez, que una vegada més va ser incapaç –com li recomana ara el seu companyó Le Senne– de comportar-se. Va arribar al punt d'etzibar-li, a Marta Garau, que havia de “saber estar en el seu lloc”. El lloc que l'extrema dreta reserva als periodistes ja sabem quin és, i on es troba.

Una bona part de l'eufòria que s'ha apoderat del tal Rodríguez té a veure precisament amb IB3. El fet d'haver aconseguit imposar-hi com a director general Josep Codony, de nul·la credibilitat periodística, però de provada solvència sectària (ja va ocupar el mateix càrrec en els anys perduts de la presidència de Bauzà, amb resultats calamitosos), és en si mateix una victòria de Vox, que ha aconseguit amb aquest nomenament un consens com a ells els agrada: per golejada. Per golejada contra l'etern rival, que és el PP, s'ha d'entendre. Vox entén la política com l'acte de doblegar l'adversari, i quan és possible, humiliar-lo. Si aquest adversari és el soci de govern, encara amb més motiu. Ho van aprendre dins el PP, que és on va néixer Vox, i ara els peperos tasten la seva pròpia i tradicional medicina. El mateix Rodríguez va advertir a Prohens que l'acord de pressupostos al País Valencià, en virtut del qual Vox va literalment salvar la presidència de l'impresentable Carlos Mazón, “assenyala el camí”. I en aquest camí estan: el que passarà amb IB3 d'ara endavant no ho sabem encara, però la cadena de dimissions que s'hi ha produït (el director general Albert Salas, la directora d'IB3 Televisió Mar Comín, la gerent Vanessa Cursach) no presagia res de bo.

Els governs de coalició, o els governs en minoria que necessiten arribar a acords i jugar a la geometria variable per tirar endavant les seves iniciatives, són democràticament sans i sempre preferibles als governs d'un sol partit amb majoria absoluta. Excepte quan les coalicions, els acords i les geometries es fan amb partits d'extrema dreta, com fa ara el PP amb Vox, o com van fer en el passat tant PP com PSOE, en algunes comunitats autònomes, amb Ciutadans. Perquè aleshores és tot el sistema democràtic i institucional el que s'intoxica, es ressent i es malmet. L'extrema dreta sempre comporta la corrosió de la democràcia, com veiem dia a dia amb el trumpisme retransmès en directe. Les conseqüències són impredictibles, i totes dolentes.