15/08/2022

El Conservatori del Litoral de Catalunya

3 min
Urbanització de luxe a sa Riera, a Begur.

La Generalitat de Catalunya ha engegat el procés de creació del Conservatori del Litoral Català i en la seva memòria preliminar planteja que s’integri a l’Agència de la Natura de Catalunya. La creació de l’Agència, després d’una ferotge oposició de sectors forestals i agraris, és una fita històrica que ha costat vora dues dècades de negociacions enmig de crisis econòmiques i canvis de govern. L’Agència ha d’esdevenir el màxim organisme de protecció i salvaguarda del medi natural, per revertir les tendències de pèrdua de biodiversitat reportades a l’Estat de la Natura 2020 i per fer-ne un ressort de resiliència i adaptació al canvi climàtic.

Des de SOS Costa Brava entenem la bona voluntat del Govern amb la seva proposta d’adscriure el Conservatori del Litoral a l’Agència de la Natura, però pensem que és un error. Tal com explicava la Sra. Puri Canals, membre del comitè científic del Conservatoire du Littoral francès, a la jornada Per una conservació urgent del litoral català del passat 29/07 a Girona, “estructura i funció van juntes”. En altres paraules, per assolir les funcions desitjades cal l’estructura adequada. I vista l’experiència de 50 anys del Consevatoire du Littoral, per a la Sra. Canals, així com per a SOS Costa Brava, el Conservatori requereix un organisme autònom i específic, la funció primordial del qual ha de ser salvar espais amenaçats adquirint-los.

Gràcies a plans urbanístics irresponsables i obsolets com el de Begur, hem vist com els fons voltor llancen les seves urpes sobre paratges com sa Riera o s’Antiga. Volem que el Conservatori del Litoral salvi el que roman intocat, com els oliverars de s’Oliguera i el racó d’es Calders a Cadaqués, la pineda de la Farella a Llançà, els Jonquers i les pinedes de Rodors a Pals, les pinedes de Mas d’en Llor i el Canadell a Palafrugell, i la pineda del Port d’Aro a la desembocadura del Ridaura. Tots ells, sectors on es pot construir i que requeriran una combinació de determinació política i recursos econòmics per ser rescatats. El Conservatori ha de ser l’ens capaç de comprar de manera preventiva, aplicar el dret de tempteig i retracte preferent en transmissions patrimonials, i si escau expropiar.

Quant val la pineda del Port d’Aro? Quant estem disposats a invertir (com a societat) perquè no acabi en un nou pelotazo immobiliari d’ús vacacional minoritari a primera línia? Quina prioritat política i pressupostària donem als serveis ambientals oferts per trams naturals de costa com aquest, a l'hora de reduir i esmorteir els impactes de la crisi climàtica (temporals, inundacions, regressió de platges, augment del nivell del mar, onades de calor...)?

Malgrat la desclassificació de més de 60.000 habitatges a la costa catalana entre el 2021 i el 2023 amb dos plans directors de revisió de sòls no sostenibles, encara són entorn de 100.000 els que s’hi poden edificar. Són milers d’hectàrees litorals en risc de desaparèixer per la inacabable febre del totxo. El Conservatori ha de ser un contrapunt a això. Un espai de mirada quirúrgica i intervenció urgent per salvar pulmons verds en zones urbanes i periurbanes, per contenir creixements injustificables i esponjar àrees ja molt artificialitzades. Una política de sòl diferent i innovadora que no podem deixar diluir en una macro Agència de la Natura que tindrà, lògicament, altres prioritats. És més, l’Agència de la Natura ha de ser l’aixopluc dels baluards ecològics de la Xarxa Natura 2000 i del futur Pla Sectorial de Connectors Ecològics. Són dues estructures i funcions clarament diferenciades, i per això defensem un Conservatori del Litoral amb una llei pròpia, una estructura mínima i un finançament finalista, dirigit principalment a l’adquisició de sòl amenaçat.

Volem que un mínim del 50% de la taxa turística de la franja litoral catalana es destini a aquest organisme. Malgrat la crisi del covid-19, la temporada 2020-21 la Costa Brava va recaptar 9,7 milions d’euros amb la taxa. Milions d’euros que s’haurien de poder invertir en protegir paisatge. I cal explorar vies perquè aquesta taxa afecti també segones residències a partir de l’IBI, perquè ens trobem que poblacions com Begur, que han omplert el seu entorn amb xalets, recapten menys que Sant Pere Pescador, que té un model basat en càmpings. La costa s’ho mereix. Ja ha sofert prou la totxificació i la formigonitis. És hora de donar-li un nou destí, esperançador, en què la naturalitat sigui l’element vertebrador, en comptes del pretext per al negoci immobiliari i la turistització desmesurada. Confiem que així ho entendran les autoritats i els grups parlamentaris, i sabran dotar el Conservatori del Litoral Català de la personalitat jurídica, les competències, l’arquitectura i el finançament adients perquè sigui efectiu i durador. “Estructura i funció”!