Una de les coses que més hem d'agrair a les xarxes socials és la promptitud en la condemna a actituds, declaracions, articles, fotografies o publicitat que són un atemptat en tota regla als drets humans o als drets dels animals. Sense anar més enfora, sobretot gràcies a les xarxes està creixent enormement la consciència que no es pot fer vexació de les dones, que a més per desgràcia ja en sabem les conseqüències. No se'n passa ni una, perquè no se'n pot passar ni una, i a més s'atura ben aviat, que és com s'ha de fer fins que arribi el dia que ja no sigui necessari aturar-ho pel simple fet que no existeixi ningú a qui se li passin pel cap animalades com les que hem de sentir i/o veure cada dia.
Si pos l'accent en les xarxes socials no només és per la seva immediatesa en la condemna, sinó per la capacitat d'escampar-la arreu. Al marge que tots siguem ben conscients que a les xarxes hi ha tanta bona i mala gent com al carrer, el cert és que estan donant una enorme visibilitat als despropòsits quotidians. Abans, unes fotografies a un diari que humiliassin una dona i la reduïssin a la condició d'objecte sexual podien despertar el rebuig a una taula de cafè, com també podien provocar encara més escarni.
No és sinó d'agrair que un reportatge, una portada, un anunci o un article d'opinió difós per un mitjà de comunicació i que promogui la cultura masclista, la xenofòbia o la violència sigui immediatament censurat pel gran públic. Aquest dijous mateix ha passat amb unes fotografies d'un reportatge absolutament desgraciat sobre Sant Antoni. Va passar dimecres al Congrés quan una parlamentària va acudir-hi amb el seu nadó, per una part dels comentaris que suscità. I ha passat amb qualque article que ha donat la volta a mig món i no precisament per la seva qualitat ni dignitat. Els mitjans de comunicació, institucions, publicistes i tots en general hem d'agrair la vigilància: ens obliga a una dignitat que ha de ser als fonaments per a un món millor.