Comerciants i mercaders
El naixement de la filosofia a Grècia fa 2.500 anys s’explica en gran part per l’expansió d’una altra manifestació humana més prosaica, el comerç. La Grècia Arcaica, a part d’altres singularitats com l’heterodòxia política i religiosa i la discontinuïtat territorial, es caracteritza per haver desenvolupat un dens entramat comercial més enllà de les seves fronteres. L’expansió de Grècia a través de les seves colònies comercials a l’Àsia Menor representa el contacte amb altres cultures i religions, l’estímul de la tècnica i la ciència, i l’ascensió de la nova aristocràcia comercial.
L’expansió comercial fa que la societat grega tradicional d’Homer i Hesíode, i l’aristocràcia guerrera que la governa, entrin en crisi. Comença el qüestionament sistemàtic, la recerca de l’acord raonat i la primera organització dels demos. El comerç estimula la racionalitat en les relacions humanes. Però també, per extensió, l’argumentació interessada, l’especulació i el sofisma.
Cosa d’això deu saber Carolina Domingo, presidenta de Pimeco, que diu que el centre històric ha perdut el 70% del clients de la Part Forana. I que la causa és diàfana: les dificultats per accedir al centre. En cotxe, s’entén.
La crítica és d’una precisió encomiable perquè, a part d’apuntar la dada del 70% –que suposam basada en rigorosos estudis–, també assenyala la data exacta de la tràgica migració de clients partforanistes: els darrers vuit anys.
És estrany que la presidenta no hagués notat res fins fa vuit anys. Ni tan sols quan, fa 28 anys, va obrir El Corte Inglés de les Avingudes amb l’entusiasta anuència del batle Fageda, que ho va celebrar amb la construcció del túnel que va capgirar la mobilitat de la ciutat. Fins ara jo –tota ingènua– havia pensat que la gran operació “publicoprivada” de traslladar l’epicentre comercial fora del centre antic havia incidit en els hàbits dels consumidors i que les Avingudes s’havien anat convertint en la nova gran artèria comercial, en detriment dels eixos tradicionals. Però devia anar errada.
La Sra. Domingo tampoc no es va alarmar fa 31 anys quan va obrir les portes el centre comercial d’Alcampo. O fa 22 anys, en inaugurar-se Festival Park. O quan es va construir Ocimax fa 21 anys. O quan la inauguració de Fan va culminar l''exocorona' comercial de Palma.
Idò no. La recessió comercial del centre té un claríssim terminus post quem: “Este descenso de clientes de la Part Forana comenzó hace ocho años, cuando en Ciutat se comenzaron a cerrar calles céntricas con los Acire”. Un poquet de llautó sí que mostram...
La presidenta proposa mesures força “originals” per pal·liar la catàstrofe. Bàsicament, poder arribar en cotxe pertot i aparcar onsevulla, cosa que sens dubte atrauria aquest 70% de clients ara fugitius.
En opinió de Pimeco –o com a mínim de la seva presidenta–, el cobejat retorn del client desertor podria compensar el “buit” de l’hivern. El concepte de “buit de l’hivern” referit al centre de Palma té un regust de cinisme una mica escandalós. El final de la densa temporada turística s’encadena a un reguitzell de festivitats astronòmico-pagano-religioses ja institucionalitzades: Jalogüin, Blacfraidei, pont de la Immaculada, Nadal, Cap d’Any, Reis, Sant Sebastià, Carnaval, Imsersos, Pasqua... De sensació de buit no en fa gaire.
Es veu que tenen una acusada tendència a l’horror vacui perquè l’agost passat ja ens van sorprendre en exigir que es cancel·làs la limitació de creuers a Palma. Segons Pimeco, "la suposada saturació de Palma no està basada en cap estudi científic independent" –aquí aportarem la previsió abril 2024: 51 creuers amb 100.000 passatgers. Segons la patronal, però, a l’estiu, la ciutat és “un desert” excepte quan arriben –hosanna!– els ínclits creueristes. O sigui, que a l’estiu som un desert i a l’hivern tenim un buit... És estrany que sempre ens moguem tan estrets...
El comerç ha estat sempre un dels grans valors de les nostres ciutats, un potent aliat de l’urbanisme humanitzat i un instrument de cohesió social i de seguretat cívica. El paper del comerç a la ciutat és insubstituïble, però, francament, mereix millors valedors.
Comprar al centre de Palma és difícil. I no perquè no s’hi pugui accedir en cotxe. Precisament, una de les gràcies de sortir a comprar per Palma és anar a peu pertot sense patir gaire distorsió automobilística. Basta pensar en Sant Miquel, sense cotxes des dels anys 70 i sense queixa comercial, que jo sàpiga.
Però, sí, sortir de compres per Palma és gairebé un acte de fe. O un exercici de nostàlgia. Les franquícies megarepetides, els tancaments de temporada (o definitius), els minimarkets, els badulakes, els souvenirs porroners, les botigues de xuxes i gelats, els negocis d’ungles... Diria que no és el millor magnet per als pobres residents. Siguin o no de poble.
