Una collonada monumental
ARCA ha aclarit públicament que no és responsable que els ultres hagin convertit el monument feixista de la Feixina en el seu altar sentimental. I la veritat és que costa decidir si és més extraordinari que una entitat patrimonialista consideri necessari justificar-se o que afirmi –com ha fet a l’ARA Balears– que “preservar la Feixina no ha contribuït a fer que esdevingui el punt de trobada ‘ultra’”. Potser la part extrema de l’extrema dreta continuaria pels segles dels segles celebrant davant el no-res. No ho veig.
En tot cas, evidentment que ARCA no és responsable dels grups ultres. El problema no és aquest. El problema és que l’entitat continua fent veure que la Feixina és una peça innocent de patrimoni urbà víctima d’una injusta ‘politització’, quan la seva naturalesa és només política.
Insistesc en el que escrivia en aquest mateix espai fa tot just dues setmanes –disculpau-me: la Feixina no és un pont romà, ni una tafona, ni una casa modernista amb un escut incòmode a la façana. És un monument aixecat per una dictadura per glorificar la seva victòria i els mites fundacionals. Franco no inaugurava molins de vent. Inaugurava símbols de poder. I la Feixina n’és un de manual.
Per això fa una mica de gràcia –o de pena– sentir ara ARCA dir que els ultres “no tenen ni idea del que fan” quan trien la Feixina com a lloc de trobada. Home, idò precisament si una cosa tenen clara és el valor simbòlic dels espais. L’extrema dreta pot tenir moltes mancances, però olfacte simbòlic no n’hi falta. Si es concentren allà no és perquè valorin l’art-déco balear que defensa ARCA ni perquè s’emocionin amb les textures del formigó. Hi van perquè reconeixen el que representa aquell monòlit.
Aquí és on la defensa d’ARCA entra en territori pantanós. Quan insisteix que s’ha de “separar la simbologia de l’arquitectura”, el que fa és intentar l’operació impossible de convertir un símbol polític en objecte neutre quan, hi insistesc una altra vegada, els monòlits no són neutrals. Serveixen exactament per fixar memòria, poder i relat.
A més, l’obsessió per justificar que el monument té valor patrimonial ja comença a semblar una competició d’excuses. Que si és art-déco, que si Aina Calvo també el va preservar, que si se’n varen llevar els símbols franquistes. Magnífic. La gran ironia és que ARCA reclama despolititzar la Feixina mentre es veu obligada a emetre comunicats polítics per desvincular-se dels qui la fan servir políticament. És meravellós. El monument està tan ‘despolititzat’ que requereix notes de premsa defensives cada vegada que l’extrema dreta hi desplega la seva litúrgia.
Potser ha arribat el moment d’acceptar que hi ha símbols que no es poden rehabilitar perquè varen néixer exclusivament per simbolitzar. I quan dècades després encara convoquen exactament els hereus ideològics del règim que els va aixecar, potser el problema no és la manipulació política. Potser el problema és el monument mateix. I la resta és una collonada monumental.