17/09/2021

La censura i el que arrossegam

2 min

Trobar-te just en el moment que es consuma un acció de censura, per molt lamentable i condemnable que sigui, resulta d’allò més informatiu. Ser-hi, sentir-ho, encara que no hi estiguis involucrada, et permet obtenir un retrat social, si més no dels àmbits de cadascuna de les persones que hi estan. Em referesc, per si no ho heu endevinat, a la censura del projecte que l’artista Marcelo Víquez havia concebut per a la Nit de l’Art. A partir d’aquí, per haver-hi estat, escoltat i parlat, intentaré resumir les conclusions extretes de la informació recollida. 

1. Massa gent no té clar què és censura, o no ho vol tenir clar. Amb els exemples que la cultura ha donat en els darrers temps, amb l’obra de Víquez censurada per l’empresa Malla es pretenia dir que no era censura. Així com l’artista l’havia concebuda, no la posaven a les marquesines. Li proposaven canviar-la; és més, li dissenyaren el canvi. Més censura. L’Ajuntament de Palma, que va impulsar l’obra respectant-la, també ha evitat esmentar la paraula censura com el que ha fet Malla. I quan una servidora va demanar a alguns càrrecs de Cort, i reiterades vegades, que responguessin si pensaven condemnar o no la censura a l’obra d’un artista, varen dir que volien treballar amb Malla en positiu. Bé, però condemnen la censura o no la condemnen? De moment, no.

2. Al voltant d’una acció de censura hi trobes –sense haver-ho de cercar– molts d’aquells llasts que una part de la societat arrossega del franquisme, del classisme i de la corrupció. Et pots trobar, posem per cas, que si l’artista ha volgut exhibir la seva obra a barris de l’extraradi, sovint marginats, qualcú proposi que seria millor exhibir-la a Jaume III i que se li ocorri dir, per exemple,que la gent ho entén millor i que són menys bèsties. També pot passar que empreses com aquestes criades en el temps de treure pit amb pèls i músculs puguin arribar a dir: “Ni que ens paguin posam això”. Després posaran com a excusa qualsevol frase que no els fa gaire mal, per no dir que qüestionar el rei és el que els cou a l’ànima.

3. Però no, tot això l’Ajuntament de Palma, el govern del qual està conformat per forces d’esquerres, no ho condemna. Tindria gràcia si no fes ràbia que s’erigeixin en facilitadors de l’obra de Víquez al carrer. Li cedien l’espai, la promovien. D’això sí que en treuen pit. Però quan venen mal dades i l’obra se censura, la única cosa que fan és dir que organitzaran una reunió amb Malla per parlar del tema de Víquez i d’altres col·laboracions. Això no només és posar-se de perfil, sinó que es demostrar que tots els fantasmes d’altres èpoques també s’arrosseguen de tant en tant per Cort.

stats