Celebra les llengües de signes: aixeca les mans i comunica-t’hi!
El 14 de juny és el dia de les llengües de signes. Per tots és sabut que l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears diu de manera clara que tots els habitants de les nostres illes tenen el dret de conèixer i usar la llengua catalana, la qual –explicita– és llengua autòctona del nostre territori. Això és així.
No obstant això, el català no és l’única llengua autòctona. "Com és això?". Hi ha a les nostres illes una comunitat que, per molt que sigui ignorada –o simplement oblidada–, no deixa de ser-hi: la comunitat de persones sordes signants. Han estat entre nosaltres de sempre. I fan ús de diverses llengües. Sí, poden conèixer la llengua oral (sigui la catalana, la castellana o ambdues) –per tant, per favor: eliminau del vostre diccionari mental l’expressió “sordmut”. Ells usen les llengües de signes cada dia: amb persones sordes i amb oïdors que també les han apreses. No és una errada: llengües de signes, en plural. N’hi ha moltes, al món. I són llengües (ni codis, ni llenguatges). I els lingüistes les estudiam, evidentment. L’única gran diferència és el canal de transmissió: signes en comptes de sons.
Les llengües de signes han estat, i són, objecte de menyspreu per a uns, d’admiració per a altres. Al camp de la lingüística no hi ha debat: són llengües de ple dret. Tenen la seva sintaxi, la seva morfologia, tenen els elements equivalents als fonemes (basats en el moviment, forma de la mà, posició, etc.), fan oracions amb subjecte, predicat, usen adjectius, noms, verbs, etc. Es fa teatre en llengua de signes, i també poesia. Tenen signes per al ‘covid’, per a ‘llei de la gravetat’ i també per a ‘equinoderm’; tenen un signe per al poble de Petra i un altre per a Bunyola, per a París, fins i tot per a centres comercials concrets (tant els actuals com d’altres que ja han desaparegut). Tenen la seva manera de fer humor, i aspectes culturals propis. No hi ha res que no es pugui explicar en llengua de signes. Gràcies als estudis de neuroimatge i llengües de signes s’ha pogut descobrir una ruta al cervell que és per a la sintaxi oracional (com construïm oracions) i una altra per a la morfologia (com feim un plural, o conjugam un verb).
El 14 de juny és el dia de les llengües de signes. A l’estat espanyol es reconeixen dues llengües de signes: la Llengua de Signes Espanyola (LSE) i la Llengua de Signes Catalana (LSC). No us deixeu enganar per la tercera lletra (sigui la E, sigui la C).
Les llengües de signes no coincideixen sempre amb les llengües orals. No són traduccions de la llengua oral (per això la tercera lletra és poc més que una etiqueta geogràfica). Sempre es posa el famós exemple de la llengua oral anglesa, present al Regne Unit i als EUA. En canvi, els britànics tenen la llengua de signes britànica i els nord-americans, la llengua de signes americana. I són diferents; molt diferents. I com aquest, n’hi ha més, d’exemples al món. Un de proper, a ca nostra: mentre que a Mallorca i a Eivissa arribà la LSE, a Menorca arribà la LSC. Ambdues són llengües de signes i ambdues fa moltes dècades que són usades, amb total ignorància, per la gran majoria d’oïdors. I ambdues són llengües de les Illes Balears, sigui quina sigui la tercera lletra en el seu acrònim.
Margalida Jofre i Roca (1905-1969), una dona d’Andratx, quedà sorda de ben petita. Això va fer que l’escolaritzassin a Barcelona, a una escola on va aprendre la LSC. En tornar, va ser conscient de la situació en què es trobaven les persones sordes a les Illes: sense educació, la majoria, sense coneixements formals d’una llengua de signes. Jofre era una dona de molta d’empenta, valenta i lluitadora. I va maldar per crear la primera escola per a persones sordes. Per què? Perquè no n’hi havia cap, ja que ningú se’n va preocupar aleshores. Fins que arribà ella. Jofre aconseguí que tres monges de la Puríssima de València volguessin venir a Palma i ensenyassin els infants sords. I va crear l’associació de persones sordes a Palma. I va ser la primera dona presidenta d’una associació de persones sordes. I la resta és història (llarga i plena d’episodis extraordinaris).
Tots els habitants de les Illes Balears tenen el dret de conèixer i d’usar la llengua catalana. Ho diu l’Estatut. Que polit seria que també inclogués les llengües de signes (ambdues, cadascuna a les Illes on es fan servir, l’una o l’altra).
El 14 de juny és el teu dia també. Perquè tothom té dret de conèixer la llengua de signes de la seva comunitat. Sigui la que sigui. Aixeca les mans, comunica-t’hi (com sigui, ja n’aprendràs). I celebra-la.