El català a la sanitat

“Recordaré sempre que hi ha una part d’art i una part de ciència en la medicina, i que la simpatia, la calidesa i la comprensió poden ser més poderoses que el millor bisturí o el millor medicament”.

La frase és extreta del jurament hipocràtic, aquell que assumeix el personal mèdic en accedir a la professió i que omple de solemnitat i humanitat l’inici de la seva carrera. Em feia ganes començar així –amb èmfasi i emoció– i, ben mirat, ja podria donar l’article per acabat. Poca cosa més caldria afegir-hi.

No podrà ser, però, i haurem de continuar defensant obvietats i argumentant en favor del sentit comú. I tot arran de l’enèsima polèmica sobre la capacitació lingüística del personal mèdic i d’infermeria de les Illes Balears.

No s’acaba d’entendre que hagin hagut de tornar a saltar totes les alarmes per un indignant déjà vu sobre els drets dels catalanoparlants a la sanitat. En aquesta ocasió ha estat la publicació de les convocatòries d’estabilització del Servei de Salut, que explícitament eximeixen de la necessitat d’acreditar coneixements lingüístics per part dels aspirants a les places. Tampoc s’entenen els arguments de Presidència i de l’entorn socialista, plens d’inexactituds i algunes falsedats.

1. Al·leguen que ara ja és massa tard per revisar-ho, però l’endemà mateix de la publicació l’OCB ja demanà una reunió urgent amb la consellera de Salut i dia 3 de gener va interposar dos recursos de reposició contra les bases generals de la convocatòria.
2. Declaren que el Decret llei 6/2022 que regula el procés d’estabilització permet no exigir el català, però és fals: al seu recurs, l’STEI aclareix que precisament l’esmentat decret llei fixa l’exigència d’un nivell de català com a requisit en totes les convocatòries dels processos d’estabilització (inclòs l’àmbit sanitari).
3. Parlen de la necessitat d’exceptuar-ne les categories professionals deficitàries o de difícil provisió, però destacats representants del Consell Social de la Llengua recorden que es tracta d’un procés d’estabilització de places ja ocupades, per la qual cosa no es pot al·legar de cap manera manca de professionals. Atenció a la dada: la convocatòria no té per objectiu captar facultatius per a hipotètiques places sanitàries de nova creació, sinó que s’adreça únicament a estabilitzar places ja existents i ocupades per professionals de les Balears des de fa tres anys o més.
4. Qualifiquen la mesura com una ”excepció” prevista a la disposició transitòria de la Llei 4/2016, però l’apliquen de forma sistemàtica i com a regla general, cosa que suposa una perversió absoluta dels principis que inspiraren aquesta llei.
5. Citen la Llei 3/1986, de normalització lingüística de les Illes Balears com a valedora de la mesura, però en realitat la confonen amb la Llei 4/2016, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública.
6. Decideixen unilateralment una exoneració –general i vitalícia– del coneixement de català, quan, en virtut del Decret llei 6/2022 (prevalent sobre la Llei 4/2016), es podria haver flexibilitzat el requisit sense eliminar-lo, a través d’una moratòria de dos anys com en la resta de categories professionals... En fi, podríem continuar, però la conclusió seria sempre la mateixa: no s’entén.

Supòs que també caldrà tornar a argumentar la lògica del model que defensam: salvaguardar els drets dels pacients, precisament, a través de la capacitació dels facultatius; en comptes de preservar les preferències dels professionals a costa de la desprotecció dels ciutadans. Sortosament, podem recórrer a citacions dels que ens han precedit en tan noble propòsit.

“Els ciutadans i les ciutadanes de les Illes Balears exigeixen que els empleats públics disposin de la capacitació adient en les llengües oficials de la comunitat autònoma i que, per tant, puguin atendre les seves demandes eficaçment també en la llengua pròpia de les Illes Balears.”

“És notori que les dades disponibles posen en relleu que la igualtat real i efectiva es troba encara lluny d’aconseguir-se i que, si s’eliminen, s’afebleixen o s’alenteixen les mesures d’impuls a la llengua pròpia, es propiciaran en molts de sectors situacions de diglòssia i de retrocés evident de l’ús del català”.

“El present text, tot vinculant la possessió de coneixements de les llengües oficials als principis de mèrit i capacitat en l'àmbit de la funció pública, permet assegurar l’efectivitat dels drets dels ciutadans i les ciutadanes a ser atesos en la llengua oficial de la seva preferència, d’acord amb les exigències de l’article 14.3 de l’Estatut balear.” 

Sociolingüística poètica extreta de l’Exposició de Motius de la Llei 4/2016, aprovada pel Parlament de les Illes Balears, essent presidenta la Molt Honorable Francesca Lluch Armengol Socias.