Per què les càrregues policials beneficien el Govern de Prohens?
PalmaLes manifestacions no només es disputen al carrer. També es disputen l'endemà, quan s'imposa un relat mediàtic i polític sobre allò que va passar. I, després de les càrregues policials del 26-J, el relat de la saturació turística s'ha vist arraconat en els mitjans per un altre debat molt més còmode per al Govern de Marga Prohens. És important no descentrar el focus, perquè la presidenta és una de les responsables principals de donar resposta als problemes que el model turístic genera en la vida quotidiana dels ciutadans de les Balears. L'endemà d'una de les protestes més multitudinàries que s'han vist mai a les Illes, Prohens no s'ha vist en la necessitat d'afrontar la situació, ni de donar explicacions sobre la manca de gestió, ni d'enfrontar-se a les seves promeses incomplertes. La presidenta ha parlat de les càrregues, ha exigit explicacions al delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez, i ha remarcat que respecta el dret de manifestació, com si això no es donàs per suposat.
Aquesta situació és fruit de factors diversos. D'una banda, la situació de l'activisme a les Illes no és propícia per a una organització conjunta, que permeti aprofitar la dilatada experiència d'entitats com el GOB i l'ímpetu jove de noves plataformes, com Menys Turisme, Més Vida. És moment de resoldre les discrepàncies, deixar de banda els personalismes i trobar punts en comú que permetin una acció col·lectiva. Una problemàtica tan transversal com els efectes perversos del model econòmic turístic de les Illes ho mereix, per respecte a una ciutadania que necessita expressar el malestar més enllà disputes caïnites. No es pot obviar que hi va haver una manca de planificació que tingués en compte els riscos que implica reunir desenes de milers de persones.
D'altra banda, cal posar sobre la taula que els arguments de la Policia pequen d'infantilisme. El deure dels cossos de seguretat és mantenir la calma i afrontar situacions de certa tensió sense haver d'agredir ciutadans que exerceixen el dret de protesta. Mentrestant, Alfonso Rodríguez ha eludit la seva responsabilitat política i s'ha limitat a fer veure que tot això no té a veure amb ell, en un exercici dialèctic que té més de política partidista que institucional. És clar, la papereta del PSIB no és gens senzilla: els socialistes tenen les competències estatals de turisme i seguretat, i a la vegada intenten fer veure que lluiten contra un sistema del qual formen part.
El Govern no hauria imaginat aquesta situació un dia abans de la protesta. Però, si té un mínim de preocupació pel deteriorament de les condicions de vida dels ciutadans, hauria de deixar el comodí dels altercats, reconèixer que la paraula donada no s'ha transformat en fets i actuar-hi en conseqüència. És raonable que bona part de la societat dubti que això hagi de passar mai, perquè, després de tres anys de legislatura, encara s'han de posar càmeres per comptar banyistes a les platges i cotxes a les carreteres, el Pacte per la sostenibilitat s'ha transformat en una mena de ser mitològic i la política turística del PP és com aquella sèrie que es deia Cuéntame: un record constant del passat recent de les Illes amb el Pacte al Consolat de Mar.
L'única que no ha fallat en aquesta història tan complexa ha estat la ciutadania, que reclama solucions fins a l'esgotament i que ara no només ha de patir les agressions policials, sinó que també ha de contemplar com la baralla política minva la dimensió de les seves peticions. Cadascuna de les persones que va recórrer Palma el 26-J i també les que no varen sortir, però que senten que les Illes són cada vegada menys ca seva, mereixen respecte.