AQUEST INICI d'any repetim curs. Castro torna a imputar la infanta i aquesta vegada pareix que la filla del rei ho té més difícil per salvar-se, almenys, de la pena del telediari, i acabarà recorrent la costa de la vergonya dels jutjats de Palma. I Matas es torna a salvar d'anar a la presó a l'espera d'un indult que, si acaba arribant, pot provocar, aquesta vegada sí, alguna barricada al carrer. Més o menys dues portades que podrien ser calcades d'altres de l'any passat. Pocs avenços i escasses novetats, de moment. Els jutjats s'han convertit en la gran atracció de les Illes -fins i tot vaig veure anunciat un tour pels llocs de la vergonya- i ens passam el dia seguint el moviment dels corruptes amunt i avall. No és estrany que la corrupció vagi guanyant punts com una de les principals preocupacions dels ciutadans segons la darrera enquesta del CIS. Ocupa molt espai als informatius televisius i als diaris. Així, encara que a vegades donam voltes al mateix cas sense que hi hagi gaires novetats, de moment els ciutadans es van indignant cada vegada més en veure que els protagonistes continuen a lloure i es resisteixen a responsabilitzar-se dels seus actes. És fins i tot avorrit. Em deman si els mitjans no hauríem de deixar de donar tant d'espai a les vicissituds judicials d'aquesta genteta per centrar-nos en les coses que realment afecten els ciutadans en la seva vida quotidiana. I informar només de les novetats reals dels casos estrella; del que digui la infanta quan declari o de la cara que posi Matas quan entri a la presó, cosa que crec que acabarà fent tard o d'hora. És difícil, no cregueu. Quan tot l'entorn mediàtic posa el focus en un tema, és complicat sortir de la cel·la. Diuen que vius fora del món.