Una campanya pel català que arriba gairebé en el temps de descompte
Han passat tres anys de legislatura, això és tres quartes parts de govern d’esquerres, i encara no s’ha impulsat cap gran campanya de foment del català a les Illes. Si finalment la campanya que rumia el Govern veu la llum, just quedarà poc més de mig any per a les eleccions. Un temps massa curt perquè l’Executiu pugui demostrar que realment creu en el foment de la llengua pròpia.
Durant aquest mandat, i fruit del Pacte a tres, es va crear una secretaria autonòmica específica per posar el focus en la normalització lingüística que anava més enllà del que havia suposat fins ara una direcció general. Aquest entramat orgànic hauria de tenir una projecció pública que s’hauria de visibilitzar en les campanyes per impulsar l’ús de la llengua al carrer que, com demostren nombrosos estudis, minva dia a dia.
Fins ara la tasca d’aquesta Secretaria Autonòmica ha estat vigilar internament que tots els departaments governamentals, i les normes que n’emanen, compleixin amb els principis fonamentals de respecte a la Llei de normalització lingüística, el Decret de mínims i l’Estatut.
Hem de suposar que una gran campanya de foment de la llengua, en aquest cas el català amb totes les seves varietats, es concep, s’organitza i s’executa per veure’n resultats. Sobretot perquè l’alternança de poder que les eleccions poden dur, si és allò que els electors volen, pot canviar les polítiques lingüístiques d’un dia per l’altre, fins i tot es poden deixar sense efecte, com ja va passar –i no és tan lluny– durant el Govern de José Ramón Bauzá, del 2011 al 2015.
Ara, com publicam en aquestes pàgines, tot fa pensar que la gran campanya de foment del català s’ha endarrerit per discrepàncies internes per si s’ha de fer un projecte específic per a les Illes o impulsar-ne un de manera conjunta entre tots els territoris de parla catalana, amb Catalunya, el País Valencià i Andorra. Podria ser que dins aquesta discrepància hi hagués matisos ideològics que fessin defensar un posicionament o un altre. No obstant això, probablement hi haurà fórmules que permetin arribar a un punt de trobada a les dues parts discrepants que fan feina colze a colze dins la mateixa Conselleria de Fons Europeus i Cultura. Ara, s’ha d’anar alerta perquè des de fora, la llengua catalana, la nostra, sempre l’han volguda dividir per afeblir-la. S’aposti per una campanya exclusivament illenca o conjunta, el que és urgent és que es faci. El català necessita un impuls social que s’ha de fomentar des de les institucions.
