El camí cap a una vida feliç segons Schopenhauer

PalmaEls Aforismes de Schopenhauer són un tractat sobre la felicitat que recull tant les experiències personals com la saviesa i les reflexions de literats i filòsofs clàssics i moderns, com Sòcrates; Plató i Aristòtil; Diògenes de Sínope i el seu deixeble Crates; Epicur, el gran mestre de la felicitat; Menandre; Homer; Epicarm; Sòfocles; Juvenal; Estobeu; Horaci; Terenci; Lucreci; Cels; els historiadors Tàcit, Salusti i Plutarc; Sèneca i Ciceró; Diògenes Laerci; Petroni; Petrarca; Saadi; Shakespeare; els escriptors del segle d’Or espanyol Baltasar Gracián i Calderón de la Barca; Leandro Fernández de Moratín; Hobbes; Giordano Bruno; Silesius; la reina Cristina de Suècia i Descartes; Francis Bacon; Osorius, el ‘Ciceró portuguès’; Gellert; els il·lustrats Voltaire, D’Alambert, Diderot i Rousseau; els moralistes francesos La Rouchefoucauld, Chamfort i La Bruyère; Bernardin de Saint-Pierre; Leibniz; Goethe i Schiller, impulsors del classicisme de Weimar; l’alemany Lichtenberg, un dels grans mestres dels aforismes, i altres autors de màximes i refranys anònims.

Schopenhauer comparteix la definició aristotèlica de felicitat, entesa com la llibertat d’exercir la virtut. També coincideix amb l’estagirita amb la identificació de la vida filosòfica com la més feliç, la idea que la felicitat prové de l’interior, del lliure exercici de les pròpies facultats i la importància atorgada a gaudir lliurement de l’oci, entès com una existència lliure. Així, per a Schopenhauer l’home més feliç és aquell que està més dotat intel·lectualment i que disposa lliurement del temps per desenvolupar les facultats espirituals innates, mentre que el més infeliç és aquell home corrent i estúpid, mancat de vida interior que cerca la felicitat en les coses exteriors. També subratlla que la salut i la tranquil·litat són fonamentals per a la nostra felicitat.

Schopenhauer considera que els nivells de felicitat, tranquil·litat i alegria es poden incrementar limitant la influència de les opinions alienes i, per tant, reduint els efectes d’allò que som als ulls dels altres, és a dir, de la representació del que som definida pel rang, l’honor en les seves diferents variants (burgès, pel càrrec, sexual, cavalleresc i nacional) i la fama. Segons el filòsof, un dels remeis més eficaços per reduir el pes de les opinions i comentaris aliens és adoptar un estil de vida retirat i solitari que afavoreixi el silenci i la concentració en un mateix. Recordem que Schopenhauer dona prioritat al que som amb relació al que tenim o representam. D’aquí, la lloança a la tranquil·litat d’ànim assolida pels cínics a través de la renúncia a les possessions materials.

Evitar el dolor

Entre les regles per a una vida feliç proposades per Schopenhauer destaca la regla moral negativa d’evitar el dolor, atès que és un error molt comú “voler convertir aquesta vall de llàgrimes en un lloc de goig”, i creure com els necis que la felicitat consisteix a assolir el màxim de plaers possibles en comptes d’aspirar a evitar els mals. La conducta dels cínics li serveix de bon exemple d’actuar sàviament perquè està orientada a evitar dolors i sofriments en comptes de cercar els plaers. Es tracta d’aspirar amb resignació a fer que la vida sigui suportable i adequar-se al seu sentit tràgic, assumint la idea que “el mitjà més segur per no ser molt infeliç és no pretendre ser massa feliç” i reduint les aspiracions a la fama inautèntica, el rang, l’honor i les propietats.

Schopenhauer proposa que avaluem el grau de felicitat a partir de saber la magnitud que ocupa allò que ens entristeix. Altres consells que dona són que hem de dirigir l’atenció cap al present i al futur, de manera equitativa; a més de simplificar les relacions; ser autosuficients; no ser envejosos; estimar la solitud i l’aïllament profund; fugir de la vulgaritat i dur una vida retirada i separada dels altres; conèixer-nos i estar en harmonia amb un mateix; reduir les necessitats; meditar bé un projecte abans de dur-lo a terme i també després d’haver-lo posat en marxa; adoptar una actitud fatalista i conformista davant dels esdeveniments desgraciats que han succeït; evitar fer volar la fantasia; aprendre a valorar el que tenim com si ho haguéssim perdut; imaginar desgràcies per acceptar-les més fàcilment en el moment en què es produeixin; controlar els propis pensaments per mantenir-los ordenats i evitar que s’interfereixin entre si; limitar els desitjos i moderar els instints; estar ocupats amb activitats de caràcter intel·lectual o produint alguna cosa de profit; impedir que la fantasia determini les decisions i afavorir que ho facin, en canvi, els judicis i els conceptes pensats amb claredat; dominar les impressions i les intuïcions mitjançant la raó i els pensaments; ser indulgents i previnguts; viure i deixar viure, tot acceptant les individualitats i deixant que cadascú sigui com és; evitar parlar amb beneits i necis; cercar persones afins; ocupar el temps pensant; evitar ser massa complaents o amables; evitar relacionar-nos amb gent de baixa condició social; ser crítics amb els vicis i defectes dels altres per poder sentir i corregir els propis; desfer-nos de les relacions basades en interessos materials i establir vincles ideals amb persones amb sentiments i maneres de pensar afins; cultivar les amistats autèntiques i sinceres, aquelles que senten un interès pur i desinteressat pel nostre dolor o plaer.

Schopenhauer també aconsella no molestar-nos per la desconfiança, perquè la confiança que sentim cap als altres sovint es deu a la peresa, l’egoisme i la vanitat; creu que és convenient ser cortesos, respectuosos i prudents; no prendre els altres com a models de conducta ni combatre ni contradir les seves opinions; no ser vanitosos ni caure en la temptació de l’autoelogi; actuar reflexivament d’acord amb el propi caràcter; descobrir els mentiders fingint credulitat; ser discrets amb el que es diu i no donar a conèixer a ningú els assumptes personals; recordar el caràcter, les actituds i les conductes dels altres cap a nosaltres, però sense acumular cap mena de malvolença; no mostrar ira ni odi a través de paraules sinó de fets; parlar sense afectació; no fiar-nos de la fortuna ni del destí; actuar tenint en compte les circumstàncies presents, tot esperant que les decisions preses ens apropin a l’objectiu desitjat; anticipar-nos mentalment i de manera passiva al que pot passar, sense accelerar el pas del temps.

Preveure les desgràcies

També diu que no hem de mirar prim a l’hora de destinar esforços a evitar una desgràcia; que és necessari preveure i prevenir les desgràcies per poder fer front amb èxit a qualsevol contratemps i adoptar una actitud estoica d’immutabilitat davant dels successos de la vida; ser insensible a les molèsties quotidianes, com les xerrameques, les impertinències i altres coses semblants. No creu que sigui gens bo actuar precipitadament, però, en canvi, recomana ser valents i no covards, però sense arribar a ser temeraris i ser tenaços davant de l’adversitat.

Recomana, finalment, acceptar el fatalisme; ampliar a la vida sencera la regla pitagòrica de fer balanç del que s’ha viscut durant el dia i extreure’n totes les ensenyances. I, en definitiva, seguir una sèrie de regles per preservar la salut, que són: fer exercici físic, reposar si estam malalts, tenir cura dels sentits, deixar descansar el cervell durant la digestió i després d’haver fet esforços físics intensos, perquè si ho fem així podrem pensar amb claredat.