Burla reial
L’emèrit segueix al pendent, com si competís per destruir encara una mica més la seva reputació. Després de tot el que ha passat, s’ha de tenir estómac per posar en marxa el trasllat del seu domicili fiscal a Abu Dhabi, un país en què l’IRPF no existeix i no es paguen impostos pel rendiment del capital. Una burla més a la ciutadania.
Però després d’aquesta notícia n’han vingut d’altres. La primera és que, invitat per Mario Vargas Llosa, ha assistit a l’acte de presa de possessió de l’escriptor com a numerari de l’Acadèmia Francesa, acaparant en part el protagonisme de l’acte. I com a complement, segona notícia: el president Macron li va oferir un sopar, privat evidentment, a l’Elisi. La història, l’antropologia, la simple curiositat, ¿quines podien ser les motivacions que van portar el deixeble de Paul Ricoeur a trobar-se amb un personatge que ha perdut la consciència dels límits? No voldria imaginar que pugui ser fruit de la cimera de Montjuïc, Cercas mitjançant. En fi, la tercera notícia és la resposta de Joan Carles I a la premsa sobre si la seva tornada era a prop: “Segurament”.
¿La invitació de Vargas Llosa és un caprici personal? ¿La trobada amb Macron és anecdòtica? ¿O tot plegat respon a algun pla de normalització del personatge? No deixa de ser un indici que els mitjans de comunicació insisteixen aquests dies que l’emèrit ha saldat els seus comptes pendents amb Hisenda i la Fiscalia Anticorrupció. Porta oberta?
Si es pretén que els ciutadans girin full, les seves aparicions no ho posen fàcil. Fa temps que les institucions (també quan governa l’esquerra, com ara) i alguns poders fàctics (mitjans de comunicació inclosos) s’esforcen per rebaixar el soroll al voltant del monarca. I en diuen raó d'estat. Si algú pensa en un pla tornada ha de saber amb qui se la juga: un personatge encapsulat en el seu deliri que en lloc de passar desapercebut no té cap escrúpol per tornar a passejar la seva insolència.
Diuen que cal protegir la monarquia quan ha estat el mateix exmonarca el que l’ha deixat a la intempèrie. Se’l va allunyar, però ell segueix exhibint-se. I ara ha de tornar? Els excessos de Joan Carles I han deixat la institució marcada. El seu successor ha optat per un perfil de monarca sense atributs precisos i qui dia passa, any empeny. Fins quan?
