La Bruixa Joana i Halloween
Aquests dies celebrarem Tots Sants, una festa ben arrelada a casa nostra. Cançons, refranys, menjars, flors, cementiris, rosaris ensucrats i misses formen un tot que celebra la vida, la devoció als avantpassats i el respecte a la mort, just quan comença el temps fred, els dies s’escurcen i les fulles dels arbres cauen.
Hi ha moltes tradicions vinclades a aquest dia. Antigament, durant les vetllades de tardor els nins s’embolicaven en un llençol i, amb un fanalet, espantaven la gent pel carrer. Fins i tot, la performance podia arribar a tenir tics carnavalescos, amb representacions de fantasmes, ànimes en pena o bubotes. A les Pitïuses encara es manté la tradició de deixar els llums encesos, parar un plat a taula i alguns petits presents per a les ànimes dels avantpassats, que ens venen a visitar durant la nit de Tots Sants. A més, a Eivissa es fa 'sa trencada', on es rompen pinyons i fruits secs al bosc o a les cases en companyia de familiars i amics, tot acabant amb un dinar.
Ara bé, no hem de ser il·lusos. Aquestes tradicions es troben en clar retrocés en favor d’altres festes foranes, com Halloween, que es fa la nit de dia 31 d’octubre. Segons els experts de National Geografic, els orígens de Halloween es remunten a fa més de 3.000 anys, quan els pobles celtes d'Europa celebraven el seu any nou, anomenat Samhain. Durant la vigília d'aquest festival de la collita gaèlic, es creia que els esperits caminaven per la Terra mentre viatjaven al més enllà, juntament amb altres criatures, com ara fades i dimonis. Aquest ritual servia per acomiadar el bon temps. Durant segles, aquesta misteriosa nit ha experimentat molts canvis derivats de la barreja de les tradicions i les cultures dels països occidentals, que fan de Halloween la Nit de les Bruixes, una celebració molt especial. Avui, aquesta és la festa de la màgia, la por, les disfresses i el Trick-or-treat.
Però a Mallorca no ens hem de deixar impressionar per aquesta tradició anglosaxona. Aquí també en tenim, de bruixes i màgia, i molta. Per exemple, existeix la llegenda medieval de la Bruixa Joana, que vivia en una cova del bosc de la Bonanova, prop del torrent del Mal Pas, anant cap a Bellver. Segons pareix, aquesta era una trementinaire que es movia a gust per la fortalesa i els seus voltants al llarg del segle XVII. Les Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó ens parlen de la cova de la Bruixa Joana i de les seves malifetes. Una d’aquestes històries ens parla de com l’alcaid del castell va abandonar la seva dona i la seva filla a la seva sort. Quan la nina es va fer gran, el seu pare, sense saber que era la seva filla, se'n va enamorar i la va raptar per emportar-se-la al castell, on, a més, la va violar. La seva mare, desesperada, va demanar ajuda a na Joana, que li va dir que recorregués a la bruixeria per recuperar la seva filla, venent la seva ànima al diable. Una altre llegenda diu que un nin geperut va topar-se amb la bruixota, i en portar-se malament i riure's d’ella, na Joana va li va tocar l’esquena i tot d'una li va sortir un altre gep. ”Hala, parteix”, li va dir!
En aquest sentit, una sèrie de persones intenten salvar la visió més mallorquina de Tots Sants. Així, la Fundació Mallorca Literària està impulsant la recuperació de la Nit de les Ànimes, que se celebrava la nit del 31 d’octubre. Podríem dir, doncs, que és 'la nostra versió de Halloween'. A més, a Palma, i des de fa uns anys, diverses entitats, amb la col·laboració de l’Ajuntament, recuperaren aquesta diada, celebrada normalment al parc de sa Riera. Aquest any, a més, el Taller 16, a Pere Garau, recuperarà les rondalles, bubotes, bruixes i animetes. El mateix dimarts 1 de novembre, entre les 10 i les 13 h, faran tallers en què la tradició mallorquina serà l'eix principal. No us ho podeu perdre!
Joan Pau Jordà és professor
