Bisca, bisca! Ka bé!

Em sembla perfecte. A les PAU, hi ha guerra. Els correctors (anomenats “persones correctores” pel departament corresponent) restaran 0,1 punts per falta d’ortografia en els exàmens de català, castellà i literatura. Amb un topall, eh? 2 punts. En llengües estrangeres, es descomptarà en expressió escrita fins al 10% de l’exercici si és deficient. En la resta de matèries, sembla que finalment sí que es penalitzarà l’estudiant per l’ortografia. Tornem, doncs, al que es va dir a l’octubre: que “es valoraria la coherència, la correcció gramatical i ortogràfica i la presentació dels textos amb un descompte que pot arribar al 10% de la nota total”.

Que només comptin les faltes a llengua i literatura està molt bé. Avui dia també hi ha xefs que no saben netejar un peix i hi ha dissenyadors de roba que no saben cosir. ¿És important saber netejar un peix si ets cuiner i saber cosir si ets dissenyador? Segur que no. Però saber netejar el peix si ets cuiner i saber cosir si ets dissenyador és part intrínseca de la curiositat que t’ha de despertar la teva feina. “Per què és així, això?” cal que es pregunti, sempre, el professional intel·ligent. I esclar que al final tot cuiner té un meritori que li neteja el peix i tot dissenyador té un taller de gent que cus. Però com podria no saber-ne? Com podria no haver començat, de petit, ajudant a casa o jugant a “fer de”?

Però trobo que per donar exemple de la poca importància que té l’ortografia podem fer una cosa. Que les preguntes de l’examen de les PAU continguin faltes. Així no frustrem els pobres estudiants. Preguntem-los sobre Hemmanuel Cant, sobre Jéguel, sobre Marsè Rudureda i sobre Guiliam Sécspir. Parlem de l’Opus Day, i si ens referim a l’autor de l’Odissea pronunciem-ne el nom com si parléssim del senyor Simpson.