11/09/2023

Una biblioteca que es deia Almudena Grandes

2 Com era d’esperar, ha aixecat polseguera que el nou govern de la Rioja, ara en mans del PP, hagi anunciat que esborra el nom de l’escriptora Almudena Grandes (1960-2021) de la biblioteca provincial que així va batejar el PSOE l’any de la seva defunció. No perquè no entrés dins del marc de l’espoli cultural col·lectiu que aquest partit està duent a terme, que hi entra, la decisió ha sobtat per la seva manca de justificació. Al PP ja no li calen excuses per fer el que faria Vox. Esclar que si han sigut capaços d’eliminar uns versos de Miguel Hernández d’un memorial de la Guerra Civil al cementiri de La Almudena, com no havien d’esborrar el nom d’una simple Premio Nacional de narrativa? Una Premio Nacional que per cert el mateix PP no va voler nomenar filla predilecta de Madrid.

2Grandes va defensar aferrissadament les idees progressistes i es va significar sempre políticament formant part del grup anomenat “los de la ceja ”, al costat de Sabina, Serrat, Almodóvar, els Bardem i tants d’altres. Va ser una dona valenta i lliure, a la qual vaig veure un cop abandonar una festa de Sant Jordi celebrada en un conegut hotel de la Ciutat Comtal per no perdre’s el futbol. Literàriament, va dedicar bona part de la seva obra a donar llum a la resistència antifranquista al cicle novel·lístic Episodios de una guerra interminable –tot un èxit de vendes–, i això la fa culpable d’un doble delicte: ser dona i defensar la memòria dels vençuts de la incivil Guerra Civil. Amb aquestes dobles credencials, el PP cosí germà de Vox no ha dubtat: el seu nom no és digne d’una biblioteca.

Cargando
No hay anuncios

2A col·lació d’això, convé mencionar que en el nostre país les biblioteques amb nom de dona escassegen tant com el linx ibèric. No tenim les xifres estatals perquè es veu que la desigualtat de gènere encara no ens preocupa prou. Però per posar un exemple, de les quaranta biblioteques que l’Ajuntament de Barcelona té a la ciutat, només set tenen nom de dona (Mercè Rodoreda, Montserrat Abelló...), mentre vint-i-tres duen noms d’home (Salvador Espriu, Agustí Centelles...). Sense comptar les biblioteques que porten noms d’edificis o similars, un 17,5% davant d’un 50%. Un greuge preocupant que s’hauria d’esmenar aviat.

2En aquest cas, amb el gest d’esborrar el nom d’una escriptora roja d’un temple de la lectura, el PP no només vol esborrar les dones, sinó també la memòria d’aquella altra Espanya que menysprea. Un exercici de doble desmemòria que els retrata. A Barcelona, una de les biblioteques amb nom de dona es diu Francesca Bonnemaison; per cert, està especialitzada en dones. El gest dels populars de la Rioja m’ha fet pensar en el moment en què, acabada la Guerra Civil, l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona que va fundar doña Paquita –popularment conegut com La Cultura– va ser ocupat per la Secció Femenina. Davant d’aquest recent exercici d’estultícia, allà on sigui, Almudena segur que brinda amb un bon vi de Rioja i remuga sorneguera: “No pasarán ”. Perquè la cultura sempre guanya.