Barça, un corrent de veritat entre l’equip i la grada

Qualsevol victòria del Barça sobre el Madrid s’assaboreix sense presses, però la de diumenge, més, perquè el títol de Lliga està a punt de tornar a Barcelona.

Per això l’altaveu del nacionalmadridisme emet indignació les 24 hores. Necessita córrer una cortina de fum per emmascarar que un dels Barces més normals dels últims anys li tregui 12 punts i l’hagi guanyat 3 de les 4 vegades que s’han enfrontat aquesta temporada.

Del gol anul·lat al Madrid, els barcelonistes n’han de parlar amb sinceritat: gairebé ningú al camp, ni els mateixos jugadors, van veure el fora de joc de centímetres. Però els madridistes n’han de parlar amb honestedat: d’acord amb el reglament vigent i la tecnologia disponible, el gol va ser il·legal. No sigueu ploramiques.

El moment psicosociològic de la graderia del Camp Nou és digne d’estudi. El joc és justet, comparat amb el dels recents dies de vins i roses. Al Barça li costa un món marcar gols. Sembla mentida que un equip entrenat per un dels millors migcampistes de la història no governi els partits. Però la gent blaugrana ha acceptat la realitat perquè veu en Xavi un líder honest i culer, i veu en els jugadors la fe senzilla que faltava en qualsevol dècada anterior, en què qualsevol obstacle enfonsava psicològicament el vestidor. Hi ha un corrent de veritat entre l’equip i la grada. La gent entén el que pot esperar de l’equip i l’equip ho està donant tot.

De cara a l’any que ve, dins el Barça ja n’hi ha que parlen de fer una “segona revolució” en la plantilla. Està per veure amb quins diners i sota quines condicions pot mirar el Barça la pròxima temporada, perquè el volen mort. Per això la resposta de l’equip i del Camp Nou aquest diumenge té el valor d’una declaració de principis: de moment, no els han pogut tòrcer. I encara queda la tornada de la Copa.