Barça, autocrítica i autoestima

Per més que ho demani el president del Barça, els culers i, més concretament, els socis del club no podem estar tranquils. Gens tranquils: l’admissió de pagaments desorbitats a les empreses d’Enríquez Negreira no ens poden deixar tranquils igual com no deixaran tranquil·la la reputació del Barça, aquí i a tot el món. A falta d’una explicació seriosa i a fons, el president blaugrana ha demanat un acte de fe i s’ha agafat a la bandera del “tots units fem força”, en un tuit en tres idiomes que s’ha dignat a enviar un diumenge a les tres de la tarda.

L’únic acte possible de barcelonisme en aquests moments és exigir tota la veritat a l’actual directiva sobre la relació amb Negreira. Ja passa de taca d’oli que tot el que ens ha deixat la millor època esportiva de la història del club sigui una institució al caire de la fallida, una plantilla que no dona per competir a la Champions, un estadi encara per refer, un president que ha de dimitir després de pagar per embrutar la reputació de tercers a les xarxes i ara, a sobre, una ombra de corrupció arbitral allargada en el temps.

Som nosaltres, al Barça, els que hem de fer net. Sobretot, perquè és impossible creure’s que la Fiscalia, amb aquell fluixíssim escrit d’acusació, estigui buscant la justícia, i perquè, evidentment, els mitjans espanyols no tenen el més mínim interès en buscar la restauració de la imatge del Barça, al contrari.

És temps d’autocrítica però també d’autoestima, de no fer seguidisme dels que volen el Barça mort. Però si el Barça no pot demostrar que s’equivoquen, l’autoestima passa per tenir el coratge de fer net, costi el que costi.