L’aterratge de Junts i la immigració

Canvi d’etapa. Dilluns passat, al Congrés, Junts va oficiar l’entrada a un nou temps que podríem definir com la deflactació després de l’amnistia. Va portar la tensió fins al darrer moment. (I de fet el PP va caure a la trampa i va cantar victòria abans d'hora, i es va quedar amb un pam de nas.) Va desplegar exigències i amenaces però va acabar impedint que la legislatura descavalqués abans de començar. Junts va acceptar uns acords més o menys imprecisos, entre els quals el traspàs de competències en matèria d’immigració a la Generalitat, del qual ha fet bandera. Un senyal inequívoc del gir estratègic: la ruptura amb Espanya no està a l’abast, recuperem posicions a casa. I així es ressituen adequadament en l’espai postamnistia, quan les pulsions de confrontació ja fa temps que estan en davallada.

Per què la immigració? Que és un problema central a Europa és una evidència. Aquests dies hem sabut que el 2023 sis mil sis-cents immigrants han mort intentant entrar a Espanya, i són xifres que cauen en la indiferència. És evident que la inestabilitat del món provoca desplaçaments massius, i no és fàcil gestionar un problema de dimensions universals i per tant amb interessos molt contraposats. A Catalunya s'hi afegeix un argument demagògic, que és l’augment de la població estrangera com a amenaça per a la llengua i la cultura. És fàcil buscar caps de turc per als nostres problemes i és perillós viure instal·lats en la idea que les nacions tenen propietaris.

Cargando
No hay anuncios

En tot cas, és una qüestió que inquieta la ciutadania, entre altres coses perquè des del poder i l’ordre s’ha insistit a assenyalar els immigrants –els pobres– com un perill. Junts mostra preocupació per un tema delicat per a una població que a vegades se sent descol·locada veient com l’entorn canvia. I és una opció tàctica que li pot ser útil en el seu procés de reconstrucció. És a dir, de retorn als orígens com a dreta catalana.

Donant centralitat a la immigració, Junts se situa en la línia d’evolució de les dretes europees, que han fet de l’enduriment en aquest terreny prioritat per guanyar-se una ciutadania en crisi de referents que sovint se sent ignorada; recupera mèrits davant dels poders econòmics, dels quals es va allunyar amb la temptació independentista, i marca perfil davant d’Esquerra, que per les zones electorals de proximitat és sempre el principal rival. Junts fa camí per recuperar el lideratge conservador, tot instal·lant-se en l’agenda del moment de la dreta europea, no exempta de temptacions autoritàries. Hi haurà fugues? Qui liderarà la sacsejada?