Les armes que ens terroritzen

En les últimes dues setmanes han tingut lloc als Estats Units els dos tirotejos massius més mortífers dels últims mesos, perpetrats tots dos per nois de 18 anys. Encara desconeixem el motiu de l’atac de dimarts contra els nens d’una escola de primària d’Uvalde, a Texas. Però la raó de l’atac de Buffalo salta a la vista si llegim el llarg manifest publicat a internet pel presumpte agressor. Influenciat per la “teoria de la gran substitució”, volia matar tants negres com pogués. En van morir deu.

Això s’ajusta a la definició de terrorisme: l’ús de la violència per intimidar o coaccionar la població civil o influir en la política governamental. Als Estats Units els actes terroristes se solen perpetrar amb armes semiautomàtiques.

La permissivitat de les lleis i el fàcil accés a les armes de foc fan dels Estats Units un dels principals objectius dels atacs terroristes amb armes de foc, com el de Buffalo. La població nord-americana es veu sotmesa a l’amenaça constant de tirotejos massius com el d’Uvalde, en què han mort 19 nens i dues mestres. Tant si aquest tiroteig encaixa amb el concepte jurídic de terrorisme com si no, no hi ha dubte que ha terroritzat tot el país i ha suscitat la por, una vegada més, que els nens corrin perill fins i tot a l’escola, a causa d’una violència instigada pel fàcil accés a les armes semiautomàtiques.

L’autor del tiroteig de Buffalo anava armat amb un fusell d’assalt semiautomàtic. Les autoritats encara han de dir si el de Texas va disparar una o més armes semiautomàtiques; segons els mitjans de comunicació, en va comprar dues fa poc quan va fer 18 anys.

Un grup format per antics membres dels cossos policials i de seguretat de l’estat i jo mateixa hem presentat al Tribunal Suprem un escrit sobre el cas més recent que els ha arribat sobre aquest tema: el de la New York State Rifle & Pistol Association contra Bruen. En el nostre escrit advertim dels perills de “l’accés il·limitat a les armes de foc”.

Aquest cas, pendent de sentència, afecta les restriccions per portar armes de foc ocultes. Però tant si l’arma està oculta com si està a la vista, no hi ha dubte que la disponibilitat d’armes als Estats Units no és només un perill per a la seguretat pública sinó també per a la seguretat nacional. Els EUA s’han de plantejar el fàcil accés a les armes semiautomàtiques com una amenaça per a la seguretat nacional.

Fa temps que les organitzacions terroristes estrangeres insten els seus seguidors a aprofitar la permissivitat de les lleis nord-americanes per planificar atacs als Estats Units.

Un vídeo de propaganda de l’Estat Islàmic mostrava, el 2017, un combatent nord-americà amb roba de camuflatge i una pistola enfundada, que instava els seus simpatitzants nord-americans a “aprofitar que als Estats Units és molt fàcil obtenir un fusell o una pistola” i “ruixar” els infidels “amb bales”. En un vídeo del 2011, un destacat combatent nord-americà d’Al-Qaida animava els possibles reclutes a “anar a una fira d’armes en un centre de convencions local i sortir-ne equipat amb un fusell d’assalt totalment automàtic sense que et comprovin els antecedents i molt probablement sense haver-los d’ensenyar cap document d’identitat”. “Què esteu esperant?”, deia. Els autors de la matança de 14 persones a San Bernardino (Califòrnia) el 2015 i de 49 a Orlando (Florida) el 2016 –que havien jurat lleialtat a l’Estat Islàmic– van perpetrar les massacres amb armes de foc semiautomàtiques.

Com posen de manifest aquests atacs, aquestes armes d’estil militar no les utilitzen només els autors de tirotejos massius en nom de grups terroristes estrangers.

L’acusat de la matança de Buffalo va sortir del cotxe davant del supermercat Tops vestit com si entrés en una zona de guerra. Portava una armilla antibales, vestimenta militar i casc. Duia un fusell semiautomàtic Bushmaster XM-15, modificat per contenir carregadors d’alta capacitat. Al cotxe hi va deixar una escopeta i un fusell com a segon recurs.

Però no li van fer falta aquestes armes de reserva per disparar una ràfega contra quatre persones a l’aparcament, tres de les quals van morir. Ni li van fer falta per matar un guàrdia de seguretat del supermercat, que amb la seva arma de foc no va poder fer res contra l’armilla antibales. Tampoc li van fer falta per disparar a uns quants clients de l’establiment. El fusell semiautomàtic d’assalt, comprat en una petita botiga d’armes per menys de 1.000 dòlars, era tot el que necessitava per perpetrar la massacre.

Uns altres agressors, seguidors de les idees del supremacisme blanc –com l’acusat de matar 11 persones a la sinagoga Tree of Life de Pittsburgh el 2018, i el que va causar més de 20 morts en un Walmart d’El Paso el 2019–, van disparar armes de foc semiautomàtiques. I també el pistoler supremacista blanc que, el 2015, va acabar amb la vida de nou negres que resaven en una església de Carolina del Sud.

Les armes i l’equipament d’estil militar també són la carta de visita de les milícies privades extremistes que hi ha als Estats Units, que amb la seva ideologia antigovernamental i el seu concepte insurreccional de la Segona Esmena –que protegeix el dret a tenir i portar armes de foc– han redoblat la intimidació i la coacció.

Aquestes milícies privades, no autoritzades i il·legals, animen els seus membres a adquirir fusells d’assalt. Acostumen a portar equipament d’estil militar (semblant al del sospitós del tiroteig de Buffalo) i s’exerciten en tècniques paramilitars. Membres de milícies armades van entrar per la força als capitolis de Boise, a l’estat d’Idaho, i el de Lansing, a Michigan. Van usurpar el paper de les forces d’ordre públic a la marxa promoguda, el 2017, per Unite the Right a Charlottesville (Virgínia), amb el pretext de protegir els drets dels manifestants, garantits per la Primera Esmena; a més, organitzen patrulles frontereres de vigilància a Texas, Nou Mèxic i Arizona. Hi havia membres de les milícies entre els assaltants del Capitoli dels EUA el 6 de gener, que volien interrompre el recompte dels vots del Col·legi Electoral i que, segons es diu, estaven disposats a convocar una Força de Reacció Ràpida fortament armada als afores de Washington.

El cas de les armes ocultes, pendent de la sentència del Tribunal Suprem, és la primera decisió important relacionada amb la Segona Esmena que han de resoldre els jutges des del 2008. Tot i que posa en qüestió només la vigència d’una llei aprovada fa anys per l’estat de Nova York per restringir l’ús d’armes ocultes, els arguments exposats pels que la impugnen, si s’accepten, podrien posar en perill altres restriccions sobre la matèria. Els signants de l’escrit en defensa de la seguretat nacional –entre els quals hi ha antics responsables de la seguretat nacional, funcionaris o de lliure designació– s’han unit per instar el Tribunal a tenir en compte les amenaces que el fàcil accés a les armes de foc planteja per a la seguretat nacional i la pública.

Aquesta advertència no és nova.

El 2017 Nicholas Rasmussen, exdirector del Centre Nacional Contra el Terrorisme, va advertir en el moment de la seva dimissió: “Estem en una situació més perillosa perquè aquí els extremistes violents no tenen cap dificultat per accedir a armes absolutament letals”. I a principis del 2021 Christopher Wray, director de l’FBI, va afirmar davant d’una comissió del Senat que l’extremisme violent per motius racials era “la part més grossa del volum d’activitats terroristes a l’interior del país”, en general, amb els “extremistes violents de les milícies” al capdavant.

Als defensors a ultrança de la Segona Esmena els agrada dir: “L’única manera de parar-li els peus a un dolent amb una pistola és un paio bo amb una pistola”. Però un dels guàrdies de seguretat del supermercat Tops –un veterà que havia sigut durant 30 anys membre de la policia de Buffalo– tenia una pistola. La va disparar. Però aquella pistola no podia competir amb una armilla antibales ni amb una arma d’assalt. Per defensar la seguretat nacional i la pública no n’hi ha prou ni de bon tros amb un home bo amb una pistola. Fa falta una regulació eficaç sobre l’accés a aquestes armes.

Copyright The New York Times