Ni abans, ni ara, ni mai: el Trenc NO es toca
Hi ha llocs que són més que un espai natural, són símbols, perquè la seva conservació representa una manera d'entendre el país i el paisatge. El Trenc és un d'aquests llocs. Durant dècades, la societat s'ha mobilitzat per defensar aquest espai davant amenaces urbanístiques, especulatives i econòmiques.
Avui, aquesta defensa torna a ser necessària. Les modificacions introduïdes amb la Llei òmnibus no són simples ajustaments tècnics. No impliquen una reducció immediata de la protecció del Trenc ni de la resta de parcs naturals de les Illes. El problema no és avui, sinó el que aquestes reformes fan possible demà. Fins ara, les principals garanties del parc estaven recollides a la Llei 2/2017. Qualsevol modificació substancial exigia debat polític, transparència i majoria parlamentària. Amb la reforma impulsada pel PP, les modificacions són més senzilles.
La protecció dels espais naturals no depèn d'una única norma. És el resultat d'una arquitectura jurídica construïda durant dècades, formada per lleis, directrius territorials, plans de gestió i mecanismes de participació pública. Voler modificar aquest entramat desvela una estratègia destinada a afeblir les garanties que sostenen els espais naturals protegits.
Primer s’eliminen o flexibilitzen limitacions fins ara blindades per llei. En el cas del Trenc, determinades proteccions deixen de dependre del Parlament i passen a poder ser modificades mitjançant decret del Consell de Govern. El canvi és profund. El que abans exigia debat parlamentari i control democràtic ara desapareix. La normativa actual limita activitats turístiques, comercials i recreatives, fixa els usos autoritzables i estableix prohibicions essencials per preservar els valors naturals d'aquest espai. Ara amb la reforma, tot podrà ser revisat amb més facilitat.
La peça central d'aquesta operació són els Plans d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), que són la principal barrera davant la intensificació dels usos urbanístics i turístics dins els espais protegits. En el cas del Trenc impedeix, entre d’altres, l'increment de places turístiques. Si ara es rebaixen les limitacions legals que defineixen, els futurs PORN podran ser més permissius.
Però l'estratègia no acaba aquí. La futura llei agrària preveu la modificació de les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT), una de les principals garanties de protecció del sòl rústic a les Illes Balears. Ara es pretén reduir aquestes limitacions i facilitar activitats complementàries vinculades al negoci turístic i recreatiu. Aquesta combinació afeblirà les garanties legals dels parcs naturals i rebaixaran les limitacions que imposen les DOT. El resultat és una reconfiguració progressiva del sistema de protecció ambiental construït durant les darreres dècades.
Aquesta deslegalització facilita futures modificacions dels usos turístics, recreatius i comercials dins el parc i obre la porta a revisar la qualificació d'Àrea Natural d'Alt Nivell de Protecció. Els projectes urbanístics que durant dècades varen posar el Trenc en el punt de mira encara existeixen i a partir d’ara seran possibles.
Per això, sorprèn que se'ns acusi d'alarmisme. La diferència fonamental entre la mirada ecologista i la mirada política curtterminista la trobam aquí. La presidenta Marga Prohens i el conseller Joan Simonet sostenen que no hi ha cap voluntat de desprotegir el Trenc, perquè avui no existeix cap proposta formal de modificar-ne la protecció. És una mirada electoralista. En canvi, els espais naturals exigeixen una mirada molt més llarga. Les grans transformacions territorials es preparen durant anys a través de petites modificacions normatives que eliminen limitacions, redueixen controls i faciliten els canvis. Hem de tenir ben clar que, com la democràcia, la protecció dels espais naturals no és una conquesta irreversible, i que s’ha de lluitar contínuament, perquè qui voldria revertir la situació continua pressionant. I en el cas del Trenc, Prohens té les pressions ben a prop.
El mateix es repeteix amb la futura llei balear de costes que planteja una flexibilització de procediments i usos. Per això, la defensa del Trenc va molt més enllà d'un parc natural concret. La Llei òmnibus, la futura llei agrària, la reforma de les DOT i la nova llei de costes formen part d'una mateixa intenció de desprotecció del territori. De manera aïllada poden semblar modificacions simples, però, en conjunt, dibuixen un model territorial clar: menys limitacions, menys garanties i més facilitat pels interessos econòmics particulars.
La defensa del Trenc és la defensa de tots els espais naturals protegits de Mallorca. Ja ho varen entendre milers de mallorquins i mallorquines fa dècades. La mobilització ciutadana va ser decisiva aleshores i tornarà a ser-ho ara. Perquè el Trenc no és només una platja. És memòria. És patrimoni col·lectiu. És una de les grans victòries ecologistes de Mallorca i, precisament per això, encara és objecte de disputa.