Apagada general
La nostra vida discorre, els dies de cada dia, caminant per carrers visibles i per d’altres que potser són més incògnits però igualment imprescindibles. Aquest dilluns 28 d'abril de 2025, un dilluns cridat a repetir els procediments habituals de cadascú amb el conegut grau d’automatisme, ha canviat radicalment quan els trens als quals ens havíem enfilat sense cap incidència anunciada han aturat el seu trajecte, quan els metros als quals havíem accedit amb ascensor i amb les estacions il·luminades s’han convertit en túnels infinits i de difícil sortida.
Els forns de pa, els caixers automàtics, els semàfors; els ascensors, tant els col·lectius com els individuals; tots aquests sistemes han aturat el seu funcionament, i tots els que els estaven fent servir han pensat que els fallaven en el moment més inoportú.
La majoria d’hospitals tenen grups electrògens que asseguren que els suports vitals de quiròfans i unitats de cures intensives seguiran rebent electricitat, però hi ha infinites accions d’aspiració, de neteja, de consulta, de proves diagnòstiques que no disposen d’energia elèctrica. Així, tot i que en graus diversos, el funcionament d’un servei sensible com l’atenció als malalts es veu greument alterat.
Les portes de molts aparcaments, les planxes i forns de molts restaurants, l’impuls de molts sistemes de subministrament d’aigua, han deixat de funcionar. Vivim en una societat on no només els humans anem amunt i avall amb cotxes que omplen autovies cada vegada més amples. També el cablejat elèctric i el flux de partícules elèctricament carregades forma part d’aquest brogit que anomenem quotidianitat.
Tots hem descobert l’abast d’aquest anar i venir d’electrons quan a les 12.36 ha deixat de funcionar en un “incident excepcional” que ha afectat fins i tot la comunicació telefònica i les xarxes d’internet.
Es tracta d'un incident que obliga a activar tots els procediments d’emergències per l’afectació que pot tenir sobre les persones i, com a tal, té un abast impensable. Aquest dilluns hem descobert que hi ha un punt crític i vulnerable en la xarxa elèctrica de la península Ibèrica. Es tracta també d'un incident que obliga a activar mecanismes de protecció civil, i com a tal té una diversitat de casuístiques que, encara que les intentéssim llistar totes, n’oblidaríem algunes. Els poders públics han de mobilitzar i dosificar tot el personal especialitzat en la llista de les casuístiques, una llista incompleta perquè sempre hi ha algú en una situació complicada i no detectada.
Serà difícil quantificar les afectacions en ascensors en habitatges unifamiliars i plurifamiliars, en suport sanitari als domicilis, en accidents de circulació desregulada, en bombeig d’aigües, en temps de treball i en ensurts.
La informació, com sempre, ha esdevingut clau per al capteniment dels ciutadans. Els moments més crítics han estat quan s’han vist afectats els canals per on rebre la informació de què disposaven els governants, els experts o els coneguts. En una emergència ens cal saber que els nostres familiars estan bé; sense aquesta informació és difícil poder ajudar tots els que ho necessiten.
Per unes hores, en aquest retorn al passat que ens deparava un dilluns qualsevol, hem maleït no tenir piles per al vell transistor i hem buscat la manera d’escoltar veus especialitzades.
Catalunya, situada al nord de la Península, ha anat recuperant alguna normalitat, però, al caure la tarda, als indrets sense electricitat la seguretat que normalment protegeix persones i béns adquirirà, per la seva absència, més protagonisme. A hores d’ara, en alguns establiments on han de destinar més esforç a atendre els clients, on han hagut de recórrer a velles calculadores, etcètera, ja hi ha qui se n'aprofita. El saqueig és sempre la cara més desagradable dels dies en què observem, també, que moltes persones n'ajuden d’altres.
El mòbil, gairebé sense bateria i sense lloc per carregar-la, ens ha prestat, amb tot, el millor servei. Les múltiples llanternes han estalviat moltes caigudes.
Ara necessitem respostes, saber què ha passat i si podien evitar-ho. Saber què o qui ho ha fet i prendre consciència de la vulnerabilitat de la societat tecnificada.