23/02/2023

Un any de guerra a Europa

2 min

Primer aniversari de la invasió d'Ucraïna per la Rússia de Putin, davant de l'estupefacció general a Occident: se suposava que això era el que no havia de succeir, però, una vegada més, va succeir. Fins a arribar a aquest divendres, la setmana ha estat amenitzada per una escalada de discursos i declaracions, cada vegada més encesos, a càrrec del mateix Putin i de Joe Biden, en el paper de comandant en cap no tan sols dels EUA, sinó de tota l'OTAN, l'organització que els analistes coincideixen a veure reagrupada, enfortida, rejovenida, rearmada. El gest de Biden anant a Kíiv ha estat sens dubte important, com ha assenyalat l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhóvitx (que ha visitat Barcelona també aquesta setmana: llegiu-ne l'entrevista que li va fer Jordi Nopca). Per la seva banda, les amenaces de Putin s'han tornat tèbies a força de repetir-se, però no poden ser desateses.

Als anys vuitanta, un grup de trash metal anomenat Megadeth va publicar un disc titulat Killing is my business, and business is good [Matar és el meu negoci, i el negoci va bé]: el títol feia al·lusió als anomenats senyors de la guerra, a les fabuloses quantitats de diners que mou la indústria armamentística. Des dels temps del disc de Megadeth, que els heavies de portassa escoltaven amb devoció, aquesta indústria no ha fet més que sofisticar-se, diversificar-se i alhora especialitzar-se, digitalitzar-se, avançar-se al futur: com sempre, molts dels avenços tecnològics que després milloren la nostra vida quotidiana segueixen sent desenvolupats i testats primer per a usos bèl·lics. Del negoci armamentístic (amb totes les seves derivades) que suposa la guerra a Ucraïna, el benefici més suculent se l'enduen, novament, els Estats Units d'Amèrica, de manera que, quan Biden deixa anar les seves apassionades al·locucions en favor de la democràcia i del món lliure, també està parlant en nom i representació dels seus senyors de la guerra, els seus fabricants d'eines de mort i destrucció. A la vegada, durant aquest any la figura heroica que es va construir durant les primeres setmanes de conflicte entorn del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s'ha anat entreverant, quasi inevitablement, d'ombres, zones fosques, subratllats poc afavoridors.

I, tanmateix, segueix sent cert que Ucraïna i Occident, amb tota la corrupció que contenen, són els bons aquí, i que confondre's en aquest aspecte és un error tan neci com fatal. Desnazificar Ucraïna, el motiu que Putin segueix argüint per justificar l'injustificable, no tan sols és una fal·làcia, sinó un sarcasme inacceptable per part de qui és el veritable feixista, o hereu dels feixistes, en aquesta història. Per damunt de totes les mentides i la propaganda, la massacre de Butxa, el martiri de Mariúpol, els centenars de milers de cadàvers, els milions de refugiats i desplaçats, representen la veritat inapel·lable de la infàmia, del dolor, de la desesperança i de la capacitat de tornar-se a aixecar, quatre de les característiques que més defineixen el fang il·luminat de la condició humana.

stats