Els altrevertits
malgrat que milers de persones han triat ‘vespreig’ com a neologisme del 2025, em quedaré amb una altra paraula que m’ha produït fascinació i una forta sensació d’identificació: ‘altrevertit’, un concepte que ha popularitzat el psiquiatre Rami Kaminski. Els altrevertits no són ni introvertits ni extravertits ni ambivertits –són a mig camí entre els dos primers. Són persones que valoren les relacions individuals profundes i que se senten alienes als grups i les identitats col·lectives. Són persones que poden resultar pertorbadores, però que no tenen problema a alternar certa socialització amb el gaudi de la soledat. A més, l’acceptació per part dels altres no evita que moltes vegades se sentin fora de lloc.
Bingo! Quina etiqueta més maca he trobat per col·locar-me! Qui pensi que som rareta, s’equivoca. Som altrevertida, que és una cosa moderna i sofisticada i que les masses, tan alienes a la meva concepció del món, no acaben d’entendre. M’és igual, perquè com a altrevertida no em preocupa el que pensin els altres –de fet, aproximadament el 83,5% dels pensaments de la gent que m’envolta m’importa bastant poc.
Kaminski no ho explica, però èpoques com aquesta, de celebracions grupals i socialització màxima, ens provoquen un trauma als altrevertits, els quals després passam mesos amagant-nos de familiars i amics, amb estrès posttraumàtic. I això que minimitzam les interaccions grupals, fins al punt d’anar al límit i semblar una mica grollers. Jo vaig guardar durant mesos una foto que em vaig fer quan em varen enguixar una cama i la vaig fer servir d’excusa per no quedar. Però va arribar un moment que vaig començar a dubtar sobre la possibilitat d’enviar-la dues vegades a la mateixa persona i, amb molt de dolor, vaig renunciar a aquesta pràctica. És important ser conscients que, en algunes circumstàncies, mentir no és una falta moral, sinó un senyal de bona educació i una eina de supervivència. Només els moralistes curts de mires menystenen un dels mecanismes que fan que la convivència social no esclati.
La llista de coses que em generen una supina indiferència altrevertida és interminable. Però els dinarots i les opinions dels altres sobre un ventall gairebé esquizofrènic de qüestions estan, sens dubte, entre les primeres de les coses que em produeixen badalls enormes. En fi, gaudirem fins que no ho puguem suportar.