Als anuncis hi posaria pares
Hi ha una nova campanya de l’Institut Català de les Dones per “impulsar la superació dels estereotips de gènere que es transmeten als infants a través del temps de joc i les joguines”. Com llegíem a l'ARA, “tothom ha de poder desenvolupar la tendresa, la valentia, la sensibilitat, la iniciativa o la fortalesa”.
En la meva infantesa la joguina unisex, la cobejada, era la bicicleta: la que et donava la independència, la de l’últim any, el primer vehicle “propi”. Però, esclar, la naturalitat de la bici en el context dels protagonistes d’E.T., no és el mateix que l’extraordinarietat de la bicicleta en el context d’una gran ciutat. Jo he sigut la nena que, tot i els anuncis de llavors, ha jugat a ser xèrif fent veure que anava a cavall picant-me la cuixa per imitar el soroll dels cascos. Amb els amics, cavàvem trinxeres. Recollíem pinyes que, després, fèiem servir com a granades de mà, de vegades amb resultat de cap obert (i visita a l’ídem: el CAP). Em van regalar la Nancy Comunión i ni me la vaig mirar. Ah, però, en canvi, els reis li van portar una guitarra elèctrica de joguina a la meva filla, quan era molt petita. I bé: ella l’acotxava, la vestia i la posava a dormir. I feia classe als pots de xampú i a les pilotes.
Hem d’ensenyar als nens que cuidar és interessant i a les nenes que fer esport és interessant, però jo no em fustigaria com a membre de la societat si hi ha una nena que vol nines o peluixos per cuidar, estris de perruqueria i disfresses cursis, i no li interessen les pilotes i els guants de boxa. No dic res de les cuinetes, perquè actualment, justament gràcies a la vida adulta, que una nena vulgui una cuineta ja no és “un rol de gènere”. M’encanta que en un anunci hi hagi nens i nenes fent de perruquers o d’infermers. Sobretot, el que importa d’un anunci de joguines és que no hi hagi nens fent el que sigui i nenes mirant-s’ho. I el que penso és que als anuncis de joguines hi hauria d’haver adults. Pares disfressats de fada, pares amb ungles pintades per fills, mares jugant a futbol... Com a la vida real.
