14/08/2022

Ales de papallona

2 min
Sequera historica al Panta de Sau aquest 2022

I ara una sequera. No sortim d’una i entrem en una altra. Primer va ser el covid, amb la seva crisi econòmica; després la manca de subministraments, la guerra d’Ucraïna, el preu disparat del gas i l’electricitat, la pujada de tots els combustibles; vam continuar amb la inflació, la desacceleració econòmica i, quan tot semblava que ja no podia anar pitjor, resulta que no plou. Fins i tot la verda Anglaterra presenta els seus jardins naturals de color ocre.

No són moments fàcils. Bufen vents de canvi. Quan tantes coses es mouen alhora vol dir que el sistema està en fase de redefinició. Passa amb les persones, amb les relacions personals, amb les formes d’organització personal i, esclar, amb l’economia.

A la vida s’han de saber llegir els moments d’inflexió. A la introducció del meravellós llibre de Stefan Zweig Moments estel·lars de la humanitat, l’autor explica com, al món, de cop i volta, un petit esdeveniment conté tota l’energia per a un gran canvi. És com un llamp, explica Zweig: cau en un punt molt concret i precís, però conté una gran energia capaç de produir una enorme devastació allà on cau.

Anys més tard, als anys 60, Edward Lorenz, amb la teoria del caos, ho explica d’una forma diferent: el moviment d’una ala de papallona pot produir una petita variació en la pressió de l’aire que l’envolta i produir desequilibris cada cop més grans fins que, a l’altra punta del planeta, setmanes després, el desequilibri és tan gran que s’ha transformat en un huracà.

Algú dirà que la sequera no té a veure amb la guerra, el covid o la manca de microxips.

Doncs sí. El clima està canviant arran d’un excés d’emissions de CO. Les emissions són fruit d’una política energètica mundial que no només està destruint l’equilibri climàtic, sinó que produeix conflictes geopolítics amb els principals productors d’energia d’un món global on un xinès es menja un pangolí i mesos després el planeta sencer es confina sense sortir de casa.

La globalització és un procés llarg. Va començar a l’època de Zweig i la Primera Guerra Mundial el va aturar. Un segle després necessitem fer dos passos enrere per seguir endavant. En un món global, les ales de papallona poden ser moltes, i mentre no les controlem n’anirem patint les conseqüències.