El Parlament balear va aprovar una proposició de llei orgànica per a la creació d’una autoritat aeroportuària de les Illes Balears, també es va manifestar contra les obres anunciades a l’aeroport d’Eivissa, el passat 2 de juny, i s’han fet pronunciaments contra l’ampliació prevista a l’aeroport de Menorca. A parer meu, aquestes manifestacions i posicions es fan des del desconeixement, el prejudici o per intencions més inconfessables.
Si parlam que hem d’anar a un model sostenible i contra la massificació, hi estic d’acord, però no serà atacant i culpant Aena com ho aclarirem.
Per defensar la gestió o cogestió autonòmica dels aeroports, i anar contra Aena, es diu que si gestionam els aeroports des d'aquí, hi prevaldrà l'interès públic o social, que la connectivitat serà més bona. I darrerament se n'ha sumat un de nou: Aena és la responsable de la massificació turística que patim i, per tant, cal anar a un nou model de gestió per evitar-ho. El cert, però, és que no hi ha cap argument que aguanti aquesta posició, més enllà d’expressions populistes, per no dir demagògiques, i respostes simples a problemes complicats.
Imaginen vostès que per mor de les llistes d’espera o la manca de metges, infermeres i especialistes a la sanitat pública la solució fos privatitzar la sanitat? Una cosa similar passa amb la proposta d’autogestió/cogestió aeroportuària o els atacs a Aena.
Aena és el primer gestor aeronàutic mundial, mou el 10,8% del PIB d’Espanya i, segons un estudi d'Incosa, en la darrera dècada, Aena s'ha convertit en el model aeri europeu de més èxit, i no ens costa ni un cèntim! Ho heu llegit bé, no ens costa res, s’autofinança amb les taxes aeroportuàries i el que factura a les empreses que hi fan una activitat comercial o econòmica. Fer-la trossos només en faria més cara la gestió i n’augmentaria els problemes.
La massificació turística no és conseqüència de la gestió d’Aena, que recordem que gestiona els aeroports d’interès general per mandat constitucional de l’article 149.1.20a; i, per tant, gestiona els aeroports d’Eivissa amb 9.138.224 passatgers el 2025 i el de Menorca amb 4.210.152 el mateix any, dues illes similars pel que fa a quilòmetres quadrats i mateix gestor, però amb una evolució econòmica molt diferent. La primera illa aposta des dels anys seixanta del segle passat per un model fonamentat en el sector turístic, mentre que Menorca tenia una economia més diversificada amb més presència dels sectors primari i secundari.
Tampoc Aena controla el nombre de vols i slots. A Europa està regulat pel reglament CEE n. 95/93 i a Espanya, des de l'any 2014, és AEFCA, organisme independent, que determina els slots en funció de la capacitat declarada per cada aeroport i els drets històrics de les companyies aèries.
Les obres anunciades tant a Eivissa com a Menorca no són dirigides a augmentar la capacitat declarada, sinó a donar solució a problemes estructurals de totes dues terminals, que no estan ben dimensionades per l’actual nombre de passatgers. Augmentar-ne la capacitat declarada és el que realment ens hauria d’alarmar.
Vol dir açò que Aena ho fa tot bé, que no hi ha marge de millora, que no podem fer res? Idò no, però les iniciatives polítiques i socials a la nostra comunitat autònoma haurien d’anar encaminades en una altra direcció i afrontar els problemes reals que tenim als nostres aeroports. En primer lloc, lluitar per la reversió de la privatització del 49% feta el 2015, en compliment de l’article 128.1 de la Constitució. En segon lloc, aconseguir que tenguin les plantilles necessàries, com van reclamar a l’aeroport de Menorca el passat 21 de juliol, o més recentment a Eivissa el 24 d’agost amb concentracions, sense oblidar Son Sant Joan i Son Bonet. Igualment passa amb les plantilles de moltes contractes dels aeroports, siguin empreses de handling, seguretat, restauració o neteja. En tercer lloc, tenir les infraestructures imprescindibles. El cas més urgent, el d’una nova torre de control a l’aeroport de Menorca. En quart lloc, exigir el compliment de la normativa en prevenció de riscos laborals, que és molt deficient. En cinquè lloc, participar activament en els comitès de coordinació aeroportuària i millorar-ne la composició i competències. Finalment, si realment volem combatre la massificació turística, s’ha de decréixer, regular el lloguer turístic, intervenir en el mercat d’habitatge, limitar l’entrada de vehicles i reorientar l’economia cap a sectors més sostenibles. I tot açò és potestat autonòmica i municipal, però és més fàcil donar la culpa de tot a Aena. Per cert, i als ports on participa la Comunitat Autònoma? En el cas d’APB (i, per tant, de l’afluència de creuers) té les competències dels Ports de les Illes Balears, que gestiona, entre d’altres, el port de Ciutadella, on hem passat de 205.461 passatgers el 2012 a 643.582 el 2025 (i el volen ampliar). Però d’açò millor no parlar-ne, no? Podem anar contra Aena, com el Quixot contra els molins, pensant que eren gegants. Però no eren gegants, eren molins. Com més aviat obrim els ulls, millor, no sigui cosa que atacant les antenes dels molins quedem nafrats.
