Qui és el que adoctrina els nostres menors?
Determinats grups rebutgen el dret dels poders públics i del conjunt de la societat a determinar els continguts i valors que s'han de transmetre a les escoles i volen poder vetar determinades activitats. Una aplicació política d'aquestes idees l'hem vist a les Balears. Fa poc el Parlament de la comunitat, a proposta de Vox i amb l'acord del PP, ha aprovat una partida per evitar el que ells anomenen “intromissions ideològiques”. Darrere aquestes reivindicacions de llibertat i d'apel·lacions a evitar els partidismes, el que s'amaga és la voluntat que ningú pugui qüestionar els principis dogmàtics que ells volen imposar als seus fills.
En aquest context de revifada ultraconservadora, la defensa del dret dels pares a triar l'educació dels seus fills i de controlar el que s'ensenya a l'escola pot convertir-se en una forma subtil d'adoctrinament. En contrast, una escola pública plural, que respecti les diferències i sigui tolerant amb les diverses formes de pensament, pot ser considerada com una defensa efectiva contra la imposició d'un pensament únic o de principis dogmàtics. Les escoles públiques estan obertes a tota la comunitat, independentment de l'origen ètnic, religiós o econòmic dels estudiants. Això crea un entorn ric en diversitat, que exposa els estudiants a diferents perspectives i experiències de vida, fomentant així la tolerància i la comprensió. A les escoles públiques o concertades amb vocació de servei públic, la diversitat d'idees i de formes de pensar són antídots essencials per contrarestar qualsevol intent d'imposar una única perspectiva.
La generalització de l'escolarització va ser un objectiu clau de la revolució liberal, amb la finalitat de garantir la igualtat d'oportunitats i un nivell cultural bàsic per sustentar la democràcia. Tanmateix, els teòrics liberals ja desconfiaren que l'Estat volgués exercir un poder absolut sobre l'educació i crearen òrgans que servissin de contrapès.
A la societat actual, aquestes precaucions encara són vigents. Les lleis educatives són aprovades amb majories reforçades, i els òrgans consultius, com els consells escolars, actuen com a filtres per conjurar un possible adoctrinament estatal. La descentralització de l'educació i repartiment de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes, amb governs d'ideologies diverses, contribueix a assegurar la pluralitat i evitar una uniformitat no desitjada.
Els controls i filtres s'estenen fins als centres educatius, amb els consells escolars –amb participació d'alumnes, pares i mares, personal d'administració i representants dels ajuntaments– i un cos de professionals de la inspecció independents. Així mateix, en darrera instància, el poder judicial exerceix un control de legalitat i defensa dels drets individuals per garantir la integritat de les actuacions escolars.
Davant una possible voluntat estatal d'adoctrinament, cal destacar que els professionals de l'ensenyament, amb creences i opcions diverses, són seleccionats per procediments objectius que garanteixen la imparcialitat i la idoneïtat i tenen una llibertat de càtedra que dificulta qualsevol intent d'imposar dogmes o formes úniques de pensament per part d'agents externs a l'escola.
En última instància, una societat democràtica requereix una escola que promogui valors com la tolerància, la igualtat, el respecte a la diferència i la solidaritat. Els poders públics juguen un paper clau a assegurar que aquesta formació es produeixi de manera equitativa, complementant les creences familiars amb una educació que reconegui i respecti totes les perspectives. Posar en dubte aquest principi amb arguments com els que defensen l'anomenat 'pin parental', control dels ensenyaments o dels llibres escolars, va en contra del dret a l'educació dels menors i pot comprometre la cohesió i la llibertat en una societat plural.
La formació d'una ciutadania activa, educant subjectes que puguin conviure en una societat plural com la nostra amb esperit crític i tolerància, comporta que els nostres nens i joves es formin també en escoles que mostrin aquesta pluralitat. En centres educatius han de respondre a les directrius i objectius establerts per la societat, però amb autonomia i llibertat. Que un govern manifesti desconfiança cap als professionals de l'ensenyament i aprovi partides pressupostàries per exercir controls especials més enllà dels que pugui tenir encarregats el cos d'inspecció és intolerable en un sistema democràtic. És una manifestació de voluntat d'intervenció del poder sobre el sistema educatiu pròpia de les dictadures i totalment contrària a la defensa de la llibertat de càtedra dels docents.
Els que parlen d'intromissions ideològiques a les escoles són els mateixos que volen una escola a la mesura de les seves creences i formes de pensar. En realitat, el que volen és eliminar de les escoles determinades opcions ideològiques, fer desaparèixer informacions que consideren contràries als seus dogmatismes o amagar altres formes de sentir i viure que no són les seves.
