Acabar amb la prostitució

El PSOE ha anunciat recentment que farà una llei per abolir la prostitució i el tràfic de persones. Felicitats, ja era hora que aquest tema es prengués seriosament i s’encetés el camí per anar acabant amb aquesta activitat nefasta, que envileix a qui la practica com a client i sol destrossar a qui l’exerceix. En el passat de brutal repressió sexual que es va viure en aquest país, amb un control ferri damunt les noies per fer-les arribar verges al matrimoni, em semblava que la solució passava per la liberalització dels costums, la possibilitat per a les dones de tenir accés a una contracepció segura i la normalització de la sexualitat. Si homes i dones podien tenir trobades sexuals sense passar pel matrimoni, ja no hi hauria cap necessitat de recórrer a les prostitutes, i aquesta figura aniria desapareixent.

M’equivocava, clarament. Tot això ha succeït i, en canvi, la prostitució creix més que mai. Amb un aspecte encara més terrible, el tràfic, que implica un esclavatge sexual al qual són sotmeses dones sovint estrangeres que han vingut enganyades perquè se’ls va prometre un altre tipus de feina. No solament no es pot invocar, en aquests casos, la llibertat individual per triar ser prostitutes, sinó que es veuen forçades a exercir en condicions duríssimes i sota greus amenaces si intenten fugir. El tràfic s’ha convertit en un immens negoci transnacional en què les dones són com qualsevol altra mercaderia: tot s’hi val per acumular diners. En tenim poca informació, la naturalesa mateixa d’aquest negoci el condemna al secret; però el professorat que intenta saber quin és el capteniment dels nois explica que molts van sovint amb prostitutes amb arguments del tipus: ens surt més barat, fem el que volem i no ens porta problemes. L’amor? Aviat serà una relíquia de museu, una emoticona de cors rosats per afegir ràpidament al WhatsApp.

En un món igualitari, la prostitució ha de desaparèixer, és evident. Ara bé, aconseguir-ho no serà fàcil, i menys amb els dolls de diners que s’hi juguen. Des del meu punt de vista, el debat entorn a l’abolició o la regulació ha estat una trampa més de les moltes que s’estan parant per dividir el feminisme abocant-lo a conflictes de principis que no tenen cap incidència damunt la realitat. Allò que necessitem per acabar amb la prostitució són polítiques integrals: perseguir sens treva les xarxes dedicades al tràfic, oferir a les dones que en són víctimes la possibilitat de treballar en activitats normals, controlar les xarxes que operen en origen i amenacen les famílies que han quedat enrere. I, una vegada acabada aquesta activitat delictiva, procedir a rescatar les prostitutes que estan en pitjors condicions, oferir-los una altra forma de vida. De manera que no hi hagi cap dona que es vegi abocada a la degradació i sotmesa a una explotació inacceptable.

Ara bé, si només s’aprova una llei, tot seguirà igual o pitjor. Sabem per experiència que moltes lleis aprovades han quedat sense efecte si no compten amb una voluntat política ferma de posar els mitjans necessaris per obtenir realment resultats. Si la llei només prohibeix, és possible que empitjori la situació de moltes dones, obligades encara a més clandestinitat i més maltractament dels proxenetes. I ¿com es poden deixar de vendre, si no se’ls ofereixen alternatives reals per poder viure?

L’eliminació de la prostitució és cosa de molts anys, i caldrà combinar polítiques molt diverses per arribar-hi. També una nova política educativa, que comprengui una educació sexual i afectiva i inculqui a les noves generacions una noció diferent pel que fa a les relacions sexuals, ara vistes sovint com moments en què els homes poden sentir-se poderosos i dominants amb les dones. I, sobretot, una política de rescat de les prostitutes i de bloqueig de tot intent d’importar-ne de noves des de països dels quals moltes malden per fugir. De manera que la pressió legal hauria de ser gradual, i endurir-se a mesura que es vagi reduint la pràctica de la prostitució. I si finalment hi ha un grup de dones autònomes i felices de dedicar-s’hi, elles mateixes. Em costa d’entendre que l’alienació de la pròpia sexualitat, el propi cos i la pròpia vida pugui fer-se per plaer, però cal admetre que en alguns casos és possible. Abolir la prostitució no respon a una qüestió de moralitat, sinó de barrar el pas a una terrible explotació de persones en situació de feblesa.

Tant de bo el PSOE encerti en el seu projecte de llei, que segur que serà discutit des de totes bandes, per poc o per massa. És impossible de creure que amb una llei desapareixerà la prostitució, però si és un primer signe de ganes d’acabar de veritat amb aquest horror, benvingut sigui. I espero i desitjo que, des del feminisme, es faci costat a aquest primer moviment i s’empenyi per avançar en la solució d’una qüestió que ens fa mal i ens denigra a totes.