TRIBUNA OBERTA

Les Illes Balears, una colònia mediterrània

“No siguis beneit: ven i cobra. T'arreglaran sa finca i es dia de demà es teu net la tornarà a comprar a preu regalat. No passis gens de pena, no se n'enduran cap, de quarterada a Alemanya”. Aquesta frase, dita per Toni Gomila al seu monòleg Acorar, representa el que molta de gent podria pensar de la relació entre els alemanys rics que arriben a Mallorca i els mallorquins que els venen les terres. I és ver, fins a un cert punt, perquè aquests terrenys no es poden dur a fora. Però si es privatitzen per als alemanys, es converteixen en una extensió d'Alemanya. Més enllà de l'anècdota, el que es reflecteix aquí és la relació de tipus colonial que s'ha establert al llarg dels anys entre Mallorca i els països dominants d'Europa.

I és que una colònia no és només una possessió d'ultramar d'una metròpolis europea, sinó que són un conjunt de relacions econòmiques entre dos països, i poden existir també les “colònies internes”. Robert Lafont, teòric de l'occitanisme modern, és l'impulsor d'aquest concepte. Segons ell, el colonialisme intern, com l'exterior, implica la despossessió d'un país, la creació d'una consciència colonitzadora (“vivim del turisme”), acompanyada d'una pèrdua d'identitat, i la priorització de les indústries extractives per davant les productives.

La situació estratègica de l'illa ens ha conduït a orientar el nostre teixit productiu a la reproducció de capital estranger (europeu), reforçat amb unes estructures polítiques que ho permeten i ho fomenten: l'estat espanyol i la Unió Europea. Aquesta submissió la podem veure per exemple a dues de les mesures proposades fa poques setmanes, relatives a la reactivació turística i, per tant, econòmica. La primera, vinguda directament d’Europa, és la intenció de liberalitzar una altra vegada la mobilitat entre els països europeus, sense quarantenes, per reactivar el turisme. La segona, el decret que desregularitza l'ampliació d’espais de turisme, oci i lleure, afavorint el sector hoteler, ens mostra com l’autonomia és una eina de submissió al model de creixement desmesurat del turisme anterior a la crisi, sense parar esment a les necessitats de la societat mallorquina.

Però és a les conseqüències del turisme on veim la pitjor cara d’aquesta situcació. En primer lloc hem de dir que un 85% de l'economia de Mallorca està dedicada al sector serveis, i gairebé un 8%, a la construcció, els dos principals sectors del turisme. Això implica que amb un model tan fràgil i de monocultiu, davant les crisis no hi ha resposta possible. Aquest monopoli de la indústria turística implica també ser un dels territoris de l'Estat amb més abandonament escolar, amb l'economia més precaritzada i on s’accentua la masculinització d’alguns llocs de feina (la construcció o els maleters dels aeroports) i la feminització d’uns altres (feines de cara al públic o serveis infravalorats socialment com les cambreres de pis). Per altra banda, veiem també conseqüències ambientals, amb la destrucció del medi de Mallorca. No debades, els geògrafs han desenvolupat el concepte 'balearització', una sobreurbanització de la costa, amb la consegüent degradació del litoral, per a l'ús del turisme de masses. En un tercer nivell veiem com els agents colonitzadors han promogut una pèrdua d’identitat i submissió cultural al turisme.

La idea del colonialisme a Mallorca no és nova, tot i no estar gaire estesa socialment. Melià, a La nació dels mallorquins, ja definia la servitud a què estam sotmesos com uns “lligams colonials”, que s'havien de desfer amb l'autonomia, però la història no li va donar la raó en les seves prediccions; segurament perquè només veia la submissió a l'estat espanyol, i hi tenia moltes expectatives posades.

Avui, però, sabem que l'autonomia és un model caduc, incapaç de donar resposta a aquests problemes. Monopolitzada per governs submisos a les elits extractives, no ha pogut respondre a les necessitats dels mallorquins, ni tan sols explotar tota la seva capacitat. La podem fer arribar als seus límits, però la resposta a molts dels problemes actuals de la nostra societat passen per la plena sobirania. No és una qüestió trivial, on la independència és una fórmula màgica per canviar la situació; és la primera passa, necessària, per dissoldre els lligams colonials que ens tenen fermats a Espanya i a Alemanya. Així, doncs, la reflexió final ha de ser què vol ser Mallorca: la colònia dels europeus o el país dels mallorquins?

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF