La Xina, paradís de la recerca amb micos
MENTRE LES RESTRICCIONS per experimentar amb primats s’estenen al món, a la Xina, on existeix un buit legal entorn de molts temes relacionats amb la bioètica, la demanda d’aquest model experimental va en augment. En un article i un contundent editorial, la revista Nature explica els detalls d’aquesta permissivitat.
Al calendari xinès aquest any és l’any del mico i, paradoxalment, per a aquest país asiàtic l’animal s’ha convertit en un dels instruments per competir amb la recerca dels Estats Units, Europa i el Japó. A la Unió Europea i als Estats Units hi ha importants restriccions per a l’experimentació amb primats, i la recerca amb grans simis no hi està permesa. Són molt pocs els grups que fan servir altres tipus de micos i en casos molt concrets. A més, hi ha moltes traves legals per obtenir els permisos, ja que es considera que la recerca amb simis atempta contra els drets dels primats.
Els científics treballen per desenvolupar models de laboratori alternatius. Però el mateix editorial de Nature deixa clar que el cert és que s’ha demostrat que sense aquests experiments la recerca en neurociències avança més lentament i que, per exemple, durant el brot d’Ebola la recerca amb primats va permetre avançar més ràpid en la troballa de nous medicaments. La revista també demana un debat polític sobre aquest tema i els límits necessaris.
COL·LABORACIÓ XINA-EUROPA-EUA
Al sud-oest de la Xina hi ha el Yunna Key Laboratory of Primate Biomedical Research, que disposa d’uns 1.500 primats, tots destinats a la recerca. El centre va obrir el 2011, i la seva activitat s’ha multiplicat exponencialment. De fet, treballa en col·laboració amb un gran nombre de projectes d’Europa i els Estats Units. El centre també s’autopromociona com a hub que s’ofereix a científics de tot el món perquè hi viatgin per fer-hi una estada i dur a terme els seus experiments. El Yunna apareix com a signant de treballs de recerca publicats a les millors revistes i ja té 10 grups líders de recerca, que esperen que siguin vint d’aquí tres anys. A les seves instal·lacions tenen primats que serveixen com a model per estudiar malalties com la distròfia muscular de Duchenne, l’autisme i el Parkinson, entre altres patologies. I aquest no és l’únic centre de recerca amb primats a la Xina. D’altra banda, Nature afirma que els que coneixen les instal·lacions xineses afirmen que semblen hospitals, amb habitacions i departaments de cirurgia, genètica i diagnòstic per la imatge, entre d’altres, i amb sistemes per monitoritzar la temperatura corporal, el cor i altres variables corporals.
En els últims cinc anys, amb ajuts governamentals, s’han obert quatre centres més de recerca i cria de primats en diferents ciutats xineses (Shenzhen, Hangzhou, Suzhou i Guangzhou). El govern xinès acaba d’aprovar la construcció del Kunming Institute of Zoology, que es convertirà en el centre més gran d’aquesta mena. Aquest creixement exponencial de la cria de primats per fer recerca contrasta amb les mesures que s’estan prenent en molts països i que van en la direcció contrària. La Harvard Medical School va tancar l’any passat les seves instal·lacions de primats. Tot i que la recerca amb grans primats està prohibida, sí que es fa recerca de manera molt restringida amb altres tipus de primat, com el Macaco rhesus. I a part dels permisos necessaris, un dels frens són els costos que té comprar un exemplar per a recerca. Als Estats Units pot costar uns 6.000 dòlars i 20 de manutenció diaris. A la Xina costa uns 1.000 dòlars l’exemplar i 5 dòlars al dia la manutenció.
Segons dades del Chinese State Forestry Administration, a la Xina la cria de micos va augmentar entre el 2004 i el 2013 de 9.800 a 35.300 animals. El mateix govern xinès prepara un ambiciós projecte de recerca entorn del cervell en què tenen previst utilitzar un gran nombre d’aquests animals i que busca competir directament amb el Human Brain Project, finançat per la Unió Europea, i la Brain Initative, dels Estats Units.
