Misc 10/12/2022

Unides Podem i Esquerra reculen amb els desordres públics

Pressionen el PSOE per eliminar la “intimidació” del redactat del delicte

3 min
El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ahir en roda de premsa per presentar les esmenes a la reforma del Codi Penal.

MadridA banda d’eliminar el delicte de sedició, la reforma del Codi Penal pactada entre el govern espanyol i ERC també anava acompanyada d’una reforma dels desordres públics. Van canviar-ne el redactat per afegir al requisit de violència, el concepte “d’intimidació”, i també van acotar la forquilla de penes en la modalitat agreujada del delicte de tres a cinc anys de presó, cosa que va suposar un augment de la pena mínima contemplada fins ara. Tot plegat, va generar les crítiques dels moviments socials i de part de l’independentisme, que van considerar que suposava una criminalització del dret a la protesta. Tot i treure pit de la reforma en un inici, Unides Podem i ERC han acabat reculant i proposant millores que, de moment, el PSOE no accepta del tot.

De les cinc esmenes que els republicans van presentar ahir, quatre van encaminades a canviar els articles relacionats amb els desordres públics. Proposen, d’entrada, eliminar el concepte “intimidació” –com també fan Junts i el PDECat en els seus textos– i especificar encara més la violència quan s’alteri la pau pública: seran castigats de sis mesos a tres anys els que “executin actes de violència causant lesions a les persones o produint danys a les propietats”. Per ara, eliminar la “intimidació” només té l’aval d’Unides Podem, que ahir també va presentar una esmena en solitari en aquest sentit, però no del PSOE. La negociació està oberta i els liles preveuen pressionar els socialistes fins dilluns, quan s’ha de reunir la ponència de la norma i s’haurien de negociar les esmenes dels grups.

La proposta del PSOE i Unides Podem també afegia “l’obstaculització” de les vies públiques i “envair” instal·lacions o edificis com a supòsits a castigar com a desordres públics. Un fet que va ser criticat també per la seva ambigüitat i que ERC busca corregir afegint que la invasió d’edificis ha de comportar “perill per la vida o la integritat física de les persones” perquè pugui ser penat. Unides Podem afegeix que també hauria de comportar l’alteració del “funcionament” d’edificis que siguin “serveis essencials”.

A més d’acotar el redactat, els republicans, igual que Junts i el PDECat, també proposen rebaixar les penes mínimes de la modalitat agreujada del delicte a un any de presó, tal com està establert en l’actual Codi Penal. La màxima quedaria en cinc anys, un menys que fins ara. Unides Podem, com Junts, també defensen eliminar les penes per a les persones que se’ls hi atribueixi ser els autors de la “provocació” o la “conspiració” de fets que acabin amb desordres públics.

Protegir el dret a la protesta

A banda de fer canvis en els desordres públics agreujats, el PSOE i Unides Podem també van aprofitar per incorporar els conceptes de violència i intimidació en la modalitat atenuada del delicte. És a dir, especificaven que no calia cap d’aquests dos supòsits si s’ocupaven de manera pacífica despatxos, oficines o locals i s’alterava la pau pública. Aquesta concreció també es va llegir com un enduriment respecte al que ja estava vigent al Codi Penal i els socialistes, al costat d’Unides Podem, han accedit a fer marxa enrere. En una esmena conjunta, eliminen els dos conceptes, però mantenen igualment l’article, que contempla penes de tres a sis mesos de presó o multes de sis a dotze mesos.

Tant el grup que lidera Jaume Asens al Congrés com ERC i també Junts són partidaris d’eliminar-lo per complet per protegir el dret a la protesta dels moviments socials. En aquest cas, l’exemple paradigmàtic són les mobilitzacions d’entitats en defensa del dret a l’habitatge com la PAH, que han fet de l’ocupació d’edificis una de les seves formes de manifestació. El PSOE no és partidari de suprimir-lo, però Unides Podem confia en poder introduir-hi alguns matisos que ajudin a què sigui més garantista i “no serveixi d’excusa per perseguir el dret a la protesta”, va afirmar ahir Asens. El president del grup lila va assegurar que el conjunt de la reforma era un pas endavant, però que encara hi havia aspectes que no els agradaven i que confiaven negociar d’aquí a dilluns.

stats