Suïssa vota avui si sacseja els mercats de capitals

MunicSuïssa va avui altre cop a les urnes. Sí. Un nou referèndum. Més ben dit, tres alhora que no tan sols poden canviar el país sinó que poden tenir conseqüències internacionals: són sobre la limitació de la immigració, els privilegis per als estrangers rics i l’or de l’estat suís. Sobretot és aquest últim referèndum el que manté en suspens l’opinió pública mundial per les seves derivacions financeres. El que decideix avui Suïssa no és un tema marginal sinó que esdevé una mena de prova de resistència a tot el sistema monetari.

Els mandataris dels grans bancs centrals, de governs i d’institucions com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial fa setmanes que tenen marcada en vermell la data d’avui després que l’ultraconservador i populista Partit del Poble suís (SVP) hagi aconseguit fixar la convocatòria d’un referèndum sota el lema “Salveu el nostre or suís”.

Actualment el Banc Nacional Suís (SNB) té un 7% dels seus actius en or. Els partidaris del sí en el referèndum insten l’ens emissor del país a augmentar les reserves d’aquest metall noble com a mínim fins al 20%. A més, exigeixen que l’SNB no pugui tornar a vendre or i que el que té es repatriï per emmagatzemar-lo només a Suïssa.

Com molts altres bancs centrals, l’SNB ha reduït amb els anys les reserves d’or. Abans eren indici de poder i estabilitat, però ara la majoria de bancs emissors troben que aquest pensament està passat de moda. Prefereixen acumular dòlars, euros, iens o altres divises estrangeres, perquè són més flexibles.

Però la crisi financera ha aportat molta inseguretat en aquest sentit, també a l’econòmicament forta i estable Suïssa. L’SNB va haver de rescatar el 2008 el banc privat més gran del país, UBS, i el 2009 va haver de combatre l’inici de l’enorme revalorització del franc suís. Per això es va veure obligat a acaparar euros en una gran quantitat per debilitar artificialment la moneda suïssa. De retruc, la suma del balanç de l’SNB es va multiplicar. L’ens emissor suís va avançar el 2011 que no toleraria cap tipus de canvi per sota d’1,20 francs per euro. En cas de necessitat, estava disposat a imprimir nous francs per acaparar més euros. Un joc monetari d’alt risc que precisament ara denuncien els promotors del referèndum de l’or.

La crisi financera ha generat dubtes en moltes persones sobre l’actual política monetària. Com a arrel del mal s’analitza l’abandonament, el 1973, del patró or amb què la Reserva Federal dels Estats Units obligava a intercanviar sempre com a canvi fix el dòlar per or. Les dues coses anaven pràcticament associades i la fi d’allò, segons els crítics, ha desencadenat l’actual economia especulativa.

Un eventual èxit de les idees de la dreta nacionalista suïssa obligaria l’SNB a comprar al voltant del 10% de la producció mundial d’or, cosa que impactaria clarament en el preu d’aquest material i en l’estabilitat del franc suís: com que l’SNB compra euros constantment per mantenir el tipus de canvi amb el franc suís, això també l’obligaria a adquirir or al mateix temps. El triomf dels promotors del referèndum, però, no és el més probable. Si bé a començaments de mes els partidaris de “rescatar l’or suís” dominaven les enquestes amb un 44% per un 39% dels votants del no, en l’últim sondeig es va girar la truita. A més, un vot afirmatiu s’hauria de ratificar posteriorment al Parlament.

L’ establishment de Suïssa s’ha abocat a favor del no en el referèndum d’avui i a desconsiderar les tesis de l’SVP. Fins i tot un organisme políticament neutral com el Banc Nacional Suís ha llançat una campanya contra la iniciativa de l’or, perquè tem acabar desbordat si de sobte no tan sols ha de comprar grans quantitats d’euros sinó que també ha d’ampliar les reserves d’or. Mantenir un tipus de canvi en què el franc no es dispari respecte a l’euro és vital per no dificultar les exportacions suïsses i el turisme, però ¿seria capaç l’SNB de mantenir aquesta cotització de la moneda local si ha d’adquirir euros i or alhora?

Thomas Jordan, president de l’SNB, ha desacreditat els arguments del sí a la promoció de l’or com si li anés la vida. No serveix de res, justifica, acaparar or si en cas de crisi no es pot vendre. A més, es dispararia el preu del metall, augmentaria la inflació i això justament faria Suïssa més depenent de l’exterior. Jordan avisa que, si prosperés el referèndum, l’SNB hauria de comprar or per 70.000 milions de francs (58.000 milions d’euros).

“Un sí debilitaria la capacitat de gestió de l’SNB. Complicaria mantenir l’estabilitat de preus a llarg termini i tindríem problemes per reaccionar a pertorbacions”, ha dit el president del banc central suís.

El món financer mira avui cap a Suïssa en un context en què Rússia i alguns països asiàtics han tornat a incrementar les compres d’or com a valor d’estabilitat. Però, passi el que passi en el referèndum, avui serà un toc d’atenció al paper moneda.