21/06/2018

Santi Vila cara a cara amb l’integrisme catòlic

2 min
Santi Vila i Josep Maria Carbonell ahir durant la presentació.

Barcelona“És un llibre sobre dues coses que conec bé: liberalisme i pecat”. Santi Vila, el polític heterodox per antonomàsia, no podia evitar sorprendre amb la tria de l’objecte d’estudi de la seva tesi doctoral: l’integrista catòlic Fèlix Sardà Salvany (Sabadell 1841-1916), martell d’heretges i, sobretot, de moderats com ell. La tesi s’ha convertit ara en llibre amb el títol De quan el liberalisme era pecat (Fundació Joan Maragall i Viena Edicions). Com li va dir el filòleg Jordi Amat en la presentació, “Sardà és algú que avui t’hauria massacrat a Twitter”.

I és que Vila, sempre provocador i a contracorrent, ha volgut submergir-se en la tradició negra de l’Església catalana, la integrista, reaccionària i retrògrada, la que es va mobilitzar a la segona meitat del segle XIX contra la modernitat que representaven les institucions liberals. I entre les frases de Sardà i Salvany trobem perles que, llegides avui, prenen una rabiosa activitat: “Els pitjors són els moderats, perquè fan veure que són dels nostres”. I així és com Vila aconsegueix convertir la història d’un personatge fosc i (justament) oblidat, en una reivindicació de la seva manera d’entendre el món. “Aquest és un llibre dedicat als que dubten, perquè el fanatisme que ens violenta tant de Sardà és el mateix que patim ara”. I més: “Aquesta violència sempre és més virulenta contra els que estan més a prop”, deia amb perfecte coneixement de causa, sent com és objecte d’atacs a banda i banda de l’espectre polític.

La presentació va reunir un grup divers d’assistents, difícil d’imaginar junts en un altre context, com ara el diputat d’Units per Avançar Ramon Espadaler, el que va ser home de confiança d’Artur Mas, David Madí, el diputat a Madrid del PDECat Sergi Miquel o l’ex secretari general de la Presidència amb Carles Puigdemont Joaquim Nin. Per un moment semblava reviure l’esperit de l’antiga CiU.

Polític culte

L’acte el va obrir Josep Maria Carbonell, president de la Fundació Joan Maragall, que va presentar Vila com “un dels pocs polítics cultes del nostre país”. Vila no va decebre els presents i va exhibir erudició i un coneixement profund sobre el moment històric, el Sexenni Revolucionari 1868-1874, i el personatge, que va ser important perquè va entendre que calia lluitar contra els valors de la modernitat amb les seves mateixes armes: la premsa i la mobilització de masses. El seu llibre més famós, El liberalismo es pecado, era a totes les cases catòliques del país i va ser àmpliament difós i traduït (i ara Vila en col·lecciona edicions amb fruïció).

¿I sobre el seu futur en política què va dir? Doncs abans de començar l’acte va deixar clar que “a curt termini” s’havia de concentrar en la seva defensa judicial. Això sí, després va subratllar que era un “animal polític”. Liberal, esclar.

stats