Salut defensa els beneficis de marcar els pacients crònics complexos
Barcelona“¿Et sorprendria que aquest pacient morís en els pròxims 12 mesos?” Aquesta és la pregunta que els metges de família poden contestar en la història clínica del pacient des del març de 2013 quan reben els seus malalts, amb l’objectiu d’identificar millor els que són més fràgils i que el sistema sanitari pugui oferir-los el tractament més adequat.
Aquest marcatge forma part del programa de prevenció i atenció a la cronicitat, va explicar ahir en roda de premsa el director de Planificació i Recerca en Salut, Carles Constante, que des que es va implantar ha permès identificar 10.000 catalans amb malaltia crònica avançada (MACA) -són els que els seus metges consideren que moriran al cap de menys d’un any- i 90.000 com a pacient crònic complex (PCC). La polèmica, avançada pel diari Abc dijous, passa per la possibilitat que aquest criteri tingui una motivació estrictament econòmica, una possibilitat que ahir Constante, acompanyat dels responsable del programa de crònics del departament de Salut, va descartar amb vehemència.
El Pla de Salut es fixa en l’abordatge dels crònics com un dels sectors amb més potencial de millora, en part perquè la cronicitat és un fenomen produït per l’augment de l’esperança de vida i en part per l’envelliment cada cop més gran de la població. Per tant, atendre aquest col·lectiu és un “repte de primera magnitud”. Salut defensa que és necessari adaptar els protocols d’actuació tradicionals per tenir en compte aquesta casuística, i assegura que les noves pràctiques clíniques que tinguin en compte criteris pal·liatius no només milloren el benestar del malalt sinó que, paradoxalment, també augmenten la supervivència.
Millorar la qualitat de l’atenció
El departament calcula que, més enllà dels pacients identificats, en realitat a Catalunya hi ha 200.000 pacients crònics complexos i fins a 100.000 amb una malaltia crònica avançada. Així doncs, només se n’ha identificat el 50% en el primer cas i el 10% en el segon, cosa que marca un important marge de millora.
L’objectiu últim, va assegurar Constante, és que el sistema tingui en compte la voluntat de malalts i familiars, i atendre’ls d’acord amb les seves preferències. Com a exemples, Salut va citar casos concrets en què es produeixen operacions que augmenten l’agonia dels malalts i no impedeixen la seva mort només unes setmanes després, així com trasllats hospitalaris que es fan per inèrcia quan el pacient pot rebre el tractament a casa o a la seva residència. “És sens dubte un pla per millorar la qualitat de l’atenció”, va insistir Constante, que va definir el model d’atenció al malalt crònic català com a pioner al món, elaborat segons l’opinió de centenars d’especialistes i comitès de bioètica i basat en l’evidència. Salut va assegurar que presentarà pròximament dades concretes del desplegament del programa de crònics.
