El PP tem l’efecte d’un trencament amb Acebes
Cospedal i González van ser alts càrrecs a Interior amb ell, que va ser a la cuina del finançament del partit
MadridÁngel Acebes, advocat, exministre de l’Interior i conegut per la gestió informativa dels atemptats de l’11-M -que va atribuir a ETA-, encara és un dels dirigents de l’era de José María Aznar que la cúpula del PP no ha suspès de militància. I això tot i les seves imputacions judicials, tant pel cas Bankia -una entitat que va ser nacionalitzada- com pels sobresous i la caixa B del PP. Acebes segueix sent avui l’ombra allargada d’una dècada amb molts paranys per a l’actual president del govern d’Espanya, Mariano Rajoy. El partit el tem.
La carrera d’aquest conservador avilès, unit als Legionarios de Cristo, és molt singular. Després de la derrota electoral del seu partit en les eleccions del 2004, va ser nomenat secretari general del PP, un càrrec que va abandonar després del congrés nacional del partit que es va celebrar el juny del 2008 a València. En aquells anys Rajoy n’era el president. No obstant això, Acebes va mantenir el seu escó al Congrés de Diputats, al qual va renunciar el juny del 2011. Només un mes després, el 27 de juliol del 2011, ja era nomenat pel seu amic i company de gabinet Rodrigo Rato vocal del consell d’administració i president de la comissió d’auditoria i compliment del Banco Financiero y de Ahorros (el banc dolent de Bankia), un càrrec del qual va dimitir l’abril del 2012, dues setmanes abans de la reformulació dels comptes i abans de l’arribada del tsunami financer.
Sous gegants i ‘establishment’
Poc importava la seva tasca inoperant i el deute que deixava després de passar per Bankia, el seu poder en l’ establishment era tan gran que pocs dies després ja aconseguia un sou milionari a l’energètica Iberdrola com a conseller extern i membre de la comissió de nomenaments i retribucions i de la comissió d’auditoria i supervisió del risc. El seu sou es va situar en uns 300.000 euros anuals.
Ja el juliol del 2010, Acebes va ser un dels privilegiats convidats a la gran festa que Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola, feia pel casament de la seva filla a Salamanca. Res se li escapava a Sánchez Galán, conegut com el nou Mario Conde d’Espanya. Ni tan sols el soterrat poder a l’ombra d’Acebes. Per això no importava que el juliol del 2012 el jutjat número 4 de l’Audiència Nacional l’hagués imputat en el cas Bankia per un delicte d’apropiació indeguda, falsificació de comptes, administració fraudulenta i maquinació per alterar el preu de les coses. Paral·lelament a l’escàndol, Acebes fundava el despatx MA Abogados amb el també exministre d’Aznar José María Michavila, també Legionario de Cristo, vinculat a operacions especulatives i que havia sigut el seu número dos al ministeri de Justícia.
La por al que sap Acebes és manifesta en els entorns del PP i l’actual govern. Van ser alts càrrecs a les seves ordres a Interior l’actual secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, col·locat per Acebes com a delegat del govern per a Estrangeria i Immigració. Els contactes entre l’ alter ego d’Esperanza Aguirre i Acebes han sigut constants els últims anys (anaven junts a l’òpera). Però el seu poder no es limitava només al cercle provinent d’Interior. També mantenia la seva quadrilla de periodistes afins, com l’excolumnista d’ El Mundo i ara diputada Cayetana Álvarez de Toledo i l’exlocutor de la Cope Luis Herrero, que va ser eurodiputat amb l’aval d’Acebes.
La inversió a Libertad Digital
Els problemes a Caja Madrid van començar a preocupar a Rajoy. Diversos constructors figuraven als papers de Luis Bárcenas com a “donants”. Ara els papers de Bárcenas emboliquen Acebes, i el jutge Pablo Ruz considera creïble la declaració de l’extresorer segons la qual Acebes hauria aprovat utilitzar fons de la caixa B del PP (446.300 euros) per comprar accions de Libertad Digital entre el 2004 i el 2005.
Segons les investigacions, Acebes va idear l’ampliació de capital del grup del periodista Federico Jiménez Losantos subscrivint accions de 10 euros de valor nominal a un preu de 110. L’operació es va fer de manera molt confidencial i secreta. Tota la subscripció es va tancar mitjançant l’ingrés en un compte a Caja Madrid. Aquells dies Alberto Recarte, president de Libertad Digital i conseller de Caja Madrid pel PP, havia demanat ajuda a Miguel Blesa, president d’aquesta entitat, així com a coneguts empresaris donants del PP animats per Acebes.
No és l’única relació manifesta entre Libertad Digital i el PP. Álvarez de Toledo hi continua vinculada, tal com reflecteix la seva declaració de béns, i també el diputat Miguel Ángel Cortés Martín.
