Misc 04/01/2020

El Parlament contra "un grup de senyors de Madrid"

El debat al Congrés interfereix la defensa del president Torra

3 min
El president de la Generalitat, Quim Torra, en el ple del Parlament

BarcelonaSi els polítics ja parlen al faristol amb un ull a la càmera que els enfoca i l’altre a la pantalla que els ensenya, la coincidència del debat d’investidura al Congrés amb el ple extraordinari del Parlament va acabar de fer miques la cada vegada més desapareguda relació espai-temps. Perquè, com Umbral davant la Milá, cada grup va pujar a parlar de Torra, sí, però, sobretot, va pujar a parlar del seu llibre, i el seu llibre, ahir, era la investidura de Pedro Sánchez a 620 kilòmetres de distància.

Torra mateix va ironitzar sobre l’aspirant socialista espanyol i allò que havia dit al matí de “cal deixar enrere la judicialització”, com dient “si es descuida...”, i agreujat per la resolució de la JEC i encomanat del menysteniment verbal que s'apodera del llenguatge polític espanyol quan a) governen els independentistes catalans, b) el PP no pot governar a Espanya o c) totes dues coses alhora –com és el cas–, el president Torra va arribar a referir-se a la JEC com “un grup de senyors de Madrid”, ben bé com si fossin el comitè de competició.

A Iceta li va faltar temps per referir-se a Torra com a “Molt Honorable President” i aplaudir Esquerra per aguantar l’abstenció al Congrés. Albiach empatitzava amb Torra i es preguntava solemnement “qui està darrere el cop de la JEC?” mentre receptava “resistència i ductilitat”, perquè ja se sap que darrere la presidència de Sánchez hi ha la vicepresidència d'Iglesias. A Vilalta li xiulaven les orelles per al·lusions i va deixar les subtilitats per un altre dia: “Som al mateix equip, president Torra. Vingui a presidir la taula de diàleg”. Igual que Batet però en sentit contrari, perquè el diputat de JxCat no va tenir pietat ni amb el PSC (a qui va recordar la seva coautoria del 155) ni amb els comuns, als quals va fer responsables de silencis còmplices durant el pic de repressió recent. Era el “no és no” de Laura Borràs a Pedro Sánchez, però pronunciat al Parc de la Ciutadella, per disgust dels republicans. Riera també va anar al gra: "Salvem el president Torra. ¿Però com és possible que algú vulgui salvar el règim amb una abstenció a la investidura?".

Lorena Roldán és un cas a part, en tots els sentits parlamentaris. L'hereva d'Arrimadas parla a ritme de metralleta i deixa caure amb el mateix èmfasi de tertuliana solemnitats, com ara "aquest lloc és sagrat", que avisos de vigilant de menjador del tipus: "Señor Torra, ya está bien el pitorreo que se trae". Tampoc se’n va poder estar Alejandro Fernández, que va parlar de l’estil "xusquero" i "tavernari" de José Zaragoza. Més que un ple extraordinari, allò era un dúplex Barcelona-Madrid, però sense Ferreras.

Per cert, parlant d’espectacles, ahir alguns diputats es preguntaven al recés què havia passat amb la bandera espanyola que va estar 13 minuts despenjada de l'asta del Palau. Sembla que hauria estat arriada per dos manifestants que haurien entrat al Palau aprofitant el moment de la pancarta i l'haurien retornat al seu lloc d’honor espontàniament dos treballadors d’una empresa de manteniment que treballen a l’edifici, que la van veure a terra.

stats