Obrir el meló
El govern espanyol ha obert el meló de les vies que podrien portar l’excarceració dels presos polítics. Veient d’on ve el fum se sap on hi ha el foc; per això, els darrers dies hem vist com des d’alguns mitjans, que hauran contribuït a fer la funció de globus sonda, s’ha fet bullir l’olla a propòsit d’una possible reforma del Codi Penal per actualitzar -diuen- el delicte de sedició. D’altra banda, en paraules del ministre de Justícia, hem sentit aquest dimecres que l’executiu socialista iniciarà la tramitació de les peticions d’indult que té sobre la taula, presentades des de diversos àmbits.
Per parlar amb propietat sobre la reforma del Codi Penal es fa imprescindible conèixer el text exacte que se sotmetrà a votació al Congrés. Darrere d’enunciats molt cridaners hi poden haver efectes molt limitats sobre la pretesa bondat d’aquesta modificació. Enumeraré cinc motius que conviden poc a l’optimisme en relació a aquesta via.
En primer lloc, es parla d’actualitzar el tipus penal del delicte de sedició i no pas d’eliminar-lo. Tot i acceptar que la sedició és un delicte arcaic, que està vinculat a la tradició espanyola dels alçaments, i que no es troba en la legislació de cap dels estats del nostre entorn, sembla que l’objectiu de la reforma no és derogar-lo sinó fer-ne una pretesa actualització. La nova redacció que se'n fes, en la mesura que el delicte de sedició continuaria existint, posaria la interpretació del nou precepte en mans del Tribunal Suprem, i aquí apareix el segon motiu de dubte: la sala penal que va dictar la sentència del Procés hauria de determinar si això modifica el veredicte que va dictar, i només els més optimistes deuen creure que això portaria a revocar la condemna per sedició.
Un tercer element és que la reforma de la sedició no modificarà les condemnes per malversació de fons que van afectar quatre dels nou condemnats a presó (Junqueras, Romeva, Turull i Bassa), i n’hi ha prou de recordar que aquells que vam ser jutjats, com és el meu cas, pel delicte de malversació, teníem una petició de pena de set anys de presó tant de la Fiscalia com de l’Advocacia de l’Estat. Tampoc podem saber en quina mesura podria afectar les causes que queden obertes contra els exiliats i resultaria irrellevant per a tots els represaliats que encara estan pendents de judici.
Un quart motiu dels dubtes pràctics que genera la iniciativa és que es pot donar per descomptada la presentació de recursos davant del Tribunal Constitucional per part del PP i Vox, que compten amb els 50 diputats necessaris per fer-ho. Vistos els precedents, ningú no pot posar la mà al foc perquè la reforma no acabés tombada i, en conseqüència, sense cap efecte. Però això no és tot. Hi ha una cinquena raó per recelar de la proposta. No seria gaire sorprenent que, per voler calmar totes aquelles veus que vegin amb recel aquest suposat regal als presos polítics, la reforma recuperi altres delictes com el de la convocatòria de referèndums, que va ser derogada expressament com a delicte l’any 2005, o que s’endureixin les penes per desobediència, fent-les anar més enllà de la inhabilitació per afegir-hi també condemnes de presó.
Més enllà d’allò jurídic, també és pertinent preguntar-se amb quina majoria el PSOE pensa aprovar una reforma d’aquesta naturalesa. D’on sortiran els 176 vots que calen al Congrés de Diputats per reformar el Codi Penal? Sembla difícil que la dreta extrema i l’extrema dreta donin suport a una iniciativa que serà presentada com un intent d’afavorir els independentistes i com una esmena a la feina del Tribunal Suprem. I d'altra banda, sembla impossible que els partits independentistes puguin assumir qualsevol cosa diferent de la derogació del delicte de sedició. Hi ha moltes incògnites per resoldre, però els auguris per pensar que una reforma del Codi Penal pot ser una solució no són gaire bons.
Pel que fa a l’indult, aquí sí que la pilota està exclusivament a la teulada del govern espanyol. Que els presos polítics puguin sortir de la presó depèn exclusivament de la seva decisió, sense necessitat de sumar cap majoria ni de dependre dels tribunals. Amb l’indult, el govern espanyol pot corregir l’error comès per l’Estat quan va condemnar persones innocents per delictes que no van cometre. Amb les diverses peticions que ja té sobre la taula, el govern espanyol podria fer que els presos polítics passessin el Nadal a casa sense que haguessin de tornar a trepitjar ni un minut més la presó. Si això passés, se sacsejaria clarament el tauler del joc polític i els socialistes catalans voldrien presentar-ho com una gran victòria. Per contra, si les peticions d’indult són rebutjades, els socialistes s’hauran tornat a alinear amb la dreta més immobilista. En tot cas, allò que de debò permetria retornar el conflicte entre Catalunya i l’Estat al terreny de la política seria l’aprovació d’una llei d’amnistia, que ajudaria a posar el comptador a zero.
