TV3 ens posa a prova
És obvi que TV3 ha decidit experimentar amb la programació d’estiu, apostant per unes estrenes humorístiques amb les quals no és gens fàcil connectar. Sembla que TV3 ens està posant a prova. 'Lokus day' n’és un nou exemple. Es tracta d’un programa d’esquetxos dirigit i guionat per Xavier Bertran, l’actor que es va fer popular fa anys amb personatges com Vicenç Cartanyà, Germà Jové o Biel Binimelis en programes com 'Les mil i una', 'Set de nit', 'Efectes secundaris' o el seu propi format, 'Lo Cartanyà'. A 'Lokus day' hi col·laboren també Cesc Casanovas, Emma Bassas i Beatriu Castelló, entre d’altres. No es pot negar que interpretativament ho donen tot traient el pallasso que porten dins. El resultat són uns esquetxos molt irregulars d’humor absurd i surrealista. Ara se’n diu ‘bizarre’. La idea rau en crear astracanades que alterin l’estàndard. No són políticament incorrectes sinó socialment grotescos. La voluntat de transgressió no radica tant en el missatge com en l’esperpent. Connecta amb l’humor ‘chanante’ de 'Muchachada Nui', i, com sol passar en aquests programes, hi ha moments que tot plegat té nivell d’exercici televisiu d’estudiants d’audiovisual ultramotivats amb més barra que enginy. La paròdia del tarotista televisiu és, segurament, una de les idees més esgotades com a esquetx. Hi ha influències de la cultura televisiva i els culebrons veneçolans, del fenomen 'youtuber' o del vídeo domèstic més tronat. La fauna que hi apareix, des de superherois maldestres fins a cantants de 'talent show', pretén ser un retrat caricaturesc de la societat més imbècil amb què convivim. És inevitable que la potència interpretativa de Cesc Casanovas et porti involuntàriament com a espectador a transportar-te a alguns personatges del 'Polònia', cosa que provoca nous nivells de lectura encara més estranys. Inconscientment acabes trobant-li al superheroi de poble Helper un tarannà del diputat Lluís Rabell que encara fa més delirant el resultat.
Un recurs creatiu habitual en Xavier Bertran és l’idioma com a element humorístic. Però l’ús del castellà, el francès o variants dialectals del català és sovint un truc massa feble per sostenir l’enginy o la gràcia d’alguns esquetxos. Les històries sovint s’aprofiten en excés del surrealisme per emmascarar una mala resolució. Massa vegades hi sobra absurd i hi falta mordacitat.
Fins aquí la teoria. A la pràctica, 'Lokus day' t’exposa, a quarts de dotze de la nit, a una nova dosi televisiva d’adults de mitjana edat fent tonteries (aquesta vegada amb finalitats volgudament grotesques) que convida massa fàcilment a canviar de canal o passar-te a qualsevol plataforma de 'streaming'. L’únic avantatge és que 'Lokus day', com a mínim, és curt i s’acaba ràpid.
