Miguel Ángel Revilla: "Els pirates del món actual porten corbatí i es diuen Miguel Blesa"

Arriba trasbalsat de dinar i deixa anar, gairebé abans de saludar, la primera anècdota: "A Barcelona em passa una cosa que no em trobo enlloc: no em deixen pagar mai cap àpat!" Miguel Ángel Revilla (Polaciones, Cantàbria, 1943) és secretari general del Partit Regionalista de Cantàbria i va ser president d'aquesta comunitat autònoma durant vuit anys, però ara se'l coneix més pel seu vessant com a personatge televisiu. Tant se'l pot veure a Telecinco explicant l'actualitat -sempre des del seu punt de vista vehement- com amb una pissarra i un guix precisant les causes de la crisi econòmica a La Sexta. "Quan era president de Cantàbria ja vaig anar catorze vegades al programa d'Andreu Buenafuente i 27 vegades a La noria, de Jordi González", explica Revilla. Està de gira mediàtica -si és que mai l'ha aturat- per presentar La jungla de los listos, que ja va per la tercera edició. És la continuació de Nadie es más que nadie, que ha venut 270.000 exemplars. Els seus adversaris polítics l'acusen de ser "populista i demagog".

¿Se sent més còmode com a personatge televisiu que quan era president de Cantàbria?

Quan era president havia de parlar molt discretament. No pots parlar malament de José Luis Rodríguez Zapatero si després li has d'anar a demanar coses.

Ara té més llibertat.

El problema és que em durarà un any, perquè el 2015 -eleccions autonòmiques- he de tornar un altre cop a Cantàbria. No rebaixaré la presència a la televisió, però no podré parlar amb la claredat amb què ho faig ara.

Però ja estem acostumats a veure'l repartint llenya als mitjans, com li agrada dir a vostè.

Si surto president el 2015, m'hauré de moderar una mica: ja no seré jo, sinó el que represento. Sempre m'he mullat, però. Com que no sóc del PP ni del PSOE, ni em mana ningú més enllà de la meva dona... Tant me fa que em truquin Emilio Botín [president del Banco Santander], Alfredo Pérez Rubalcaba, Mariano Rajoy, el rei Joan Carles o el Papa. No dec res a ningú, no aspiro a tenir res, sóc feliç. Em dec haver fet cent fotos amb gent avui!

Per expressions com aquesta, els seus adversaris el qualifiquen de demagog i de populista.

No sé què vol dir, això. Què vol que hi faci? M'és igual! Dic el que penso. Només faltaria que no pogués fer-ho...

Potser aquesta aroma de proximitat que desprèn és el que l'ajuda a ser popular entre els ciutadans.

No es pot fer política com qui treballa a la banca. Recordo que el 1976 jo ja defensava que calia recuperar el nom de Cantàbria, i vaig deixar el meu lloc de treball en una entitat bancària. Recorria cada dia el territori per aconseguir que Cantàbria fos una comunitat autònoma. Quan m'escoltaven set persones, tornava content a casa: els convencia.

¿Farà servir la mateixa estratègia per guanyar les eleccions que se celebren l'any vinent?

Ara ja no faig campanya. Qui vulgui, que em voti.

Deia abans que no li fa res que el truquin Botín, Rajoy o Rubalcaba. No li fa por tenir enemics?

Vull sortir al carrer, que la gent em saludi, denunciar els bancs amb les preferents i els desnonaments, carregar contra els paradisos fiscals, dir que la justícia és un cachondeo, que està tot potinejat... Prefereixo morir tranquil. Si no, seria covard.

Al seu llibre denuncia l'existència de "la jungla dels llestos". Què és?

Tot el que està passant arran de la crisi econòmica és un artifici organitzat pels que no paguen impostos, pel 30% de la riquesa mundial, que està en paradisos fiscals. Tenen les agències de notícies -Bloomberg i Reuters-, les agències de ràting i després el funcionari de torn (Rajoy, Merkel, Draghi), que fa de peó. La crisi és artificial: hi ha més diners en circulació que fa cinc anys, però els tenen ells, ens els han pres!

Defineix com a "màfia" els procediments de les elits financeres.

Ara no es mata amb metralletes; els procediments són diferents. Abans els pirates tenien cert mèrit, perquè anaven amb trabuc i cama de fusta. Ara duen corbatí i es diuen Miguel Blesa o Bernard Madoff. I es consideren honorables!

Quina actitud hauria de tenir la ciutadania davant d'això?

No ha de callar, encara que facin lleis per acollonir el personal.

I en què ha de desembocar la situació actual a Espanya?

Aquí en passarà alguna de grossa. El pitjor problema és que ningú creu en res. La monarquia està feta pols i els polítics som uns empestats.

Qui ho podria arreglar?

El papa Francesc, per exemple. No sé si em donarà l'oportunitat de rebre'm, però m'agradaria veure'l. Imagina't que surt un dia al seu balcó i els diu a tots els corruptes que tornin el que han robat, que són uns pirates i que no aniran al cel.

El dia 9 de novembre hi ha fixada una consulta sobre la independència de Catalunya. Què li sembla?

Tal com estan ara les coses, és difícil que un senyor [Artur Mas] que ha jurat la Constitució pugui fer la consulta si no canvia la llei.