30/04/2019

Liverpool, l’afició que va derrotar el govern britànic

3 min
Una bandera que recorda la memòria de les 96 persones mortes a l’estadi de Hillsborough el 1989.

BarcelonaAnant per la carretera entre Johannesburg i Durban, a Sud-àfrica, es passa pel turó de Spion Kop. El gener de l’any 1900 l’exèrcit britànic hi va patir una de les derrotes més dures de la seva història, dins de la Segona Guerra Bòer. Quatre anys després, el 1904, la directiva del Liverpool va instal·lar una placa en memòria dels soldats morts en aquell turó. Dels més de 300 morts, la major part eren de Liverpool i rodalia. Aquella placa acabaria donant nom a tota la graderia de l’estadi d’Anfield. Així va néixer el mite de the kop, la graderia més famosa del futbol anglès. Una afició que als anys 70 va començar a provocar polèmiques amb càntics contra la reina o xiulant l’himne britànic. “La gent de Liverpool va passar de morir per l’imperi a criticar aquest imperi. El Liverpool explica la història de la ciutat, una ciutat que va anar evolucionant fins a convertir-se en un feu rebel -diu Simon Critchley, professor de filosofia i aficionat del Liverpool-. La història del club és la història d’Anglaterra. Una història escrita amb sang, de Spion Kop a Hillsborough”.

La història del Liverpool s’ha escrit amb sang. La ciutat d’on surt va passar de ser rica a ser decadent. Amb un port que va arribar a controlar el 40% del trànsit marítim del món, tenia més d’un milió d’habitants el 1921. Però la sort de Liverpool va anar canviant, i va perdre població (ara té uns 400.000 habitants) a mesura que tancaven ports, drassanes i fàbriques. “Als anys 60 i 70 la crisi va començar a castigar una ciutat que es va entregar als seus equips de futbol, el Liverpool i l’Everton, per somriure”, diu Critchley. Amb fama de ciutat dura, decadent i violenta, la ciutat va ser castigada per la conservadora Margaret Thatcher, escollida primera ministra el 1979, que va ordenar “deixar morir la ciutat” després dels incidents de Toxteth, un barri on centenars de joves, la majoria negres, van enfrontar-se amb la policia per denunciar la manca d’oportunitats i el racisme d’estat el 1981. “Els incidents es van escampar a altres ciutats. Thatcher va anunciar que enviaria un delegat a Liverpool per ajudar a millorar la situació, però d’amagat va ordenar no invertir-hi diners per destinar-los a altres zones. Allò va anar matant a poc a poc el teixit econòmic de la ciutat”, explica l’historiador Matthew Handley, que va estudiar la documentació del cas quan es va desclassificar, 30 anys després dels incidents.

Justícia per als 96 de Hillsborough

“Thatcher no va governar per a tot el país, va deixar podrir-se feus laboristes com Liverpool. Segurament la ciutat on Margaret Thatcher era més odiada és Liverpool”, admet l’exjugador dels reds Michael Robinson. “I cal afegir el que va significar Hillsborough”, diu en referència als 96 seguidors del Liverpool morts a l’estadi de Hillsborough, a Sheffield, el 15 d’abril del 1989.

La policia i els polítics van acusar dels fets l’afició del Liverpool, que tenia mala fama perquè el 1985 39 aficionats del Juventus havien mort a l’estadi belga de Heysel fugint dels hooligans de l’equip. La policia va filtrar informació al diari The Sun en què acusava els aficionats d’agredir policies i robar als cadàvers, i allò va provocar un boicot al diari a la ciutat de Liverpool que encara dura. “Qui havia estat a l’estadi explicava que la policia havia obert una sola porta, que ho havien organitzat molt malament, amb agressions a aficionats... Però el govern els acusava a ells, a les víctimes. A Liverpool va començar la campanya Justice for the 96 per esbrinar la veritat”, comenta Robinson. Després d’anys de lluita, el cas es va reobrir i entre el 2017 i el 2018 els responsables policials van ser declarats culpables i el govern es va disculpar amb els familiars i amb l’afició. Els seguidors no van perdonar mai el govern de Thatcher, fins al punt que als estadis solien cantar: “Farem una festa el dia que mori Maggie Thatcher”. Dit i fet, quan Thatcher va morir el 2013, centenars d’aficionats van sortir als carrers a ballar. D’altres van portar a l’estadi una pancarta on hi deia “No et vam importar quan vas mentir, no ens importes ara que t’has mort”.

“Aquell mateix 1989 Thatcher va fer que tanquessin moltes fàbriques. Milers de famílies van perdre la feina, i el govern va mentir amagant proves i falsificant-ne d’altres, per criminalitzar una afició que manté viu el record d’aquells morts de Hillsborough. L’afició va arribar a xiular l’himne britànic en finals de Copa per denunciar que l’estat no cuidava la ciutat, amb pancartes que deien «No som anglesos, som scousers »”, diu Simon Critchley. El terme scouser denomina col·loquialment la gent de la ciutat. “L’afició ha demostrat com és la gent de Liverpool. La mala fama que li van voler donar els polítics als anys 80 no era real. Però, per sort, al final s’ha fet justícia”, conclou Michael Robinson.