La justícia avala, amb matisos, criticar a les xarxes l'empresa on es treballa
El TSJC obliga una empresa a indemnitzar un empleat que la va criticar a TikTok
BarcelonaCriticar l'empresa on es treballa a través de TikTok no és motiu de sanció per a un treballador. Així ho entén el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en una sentència en què no només anul·la la sanció a un treballador que va fer-ho, sinó que, a més, condemna l'empresa a indemnitzar-lo amb 10.000 euros. L'empresa haurà de pagar al treballador 2.354 euros pels salaris no rebuts més un 10% d'interessos, i 10.000 euros com a indemnització.
El cas es remunta al novembre del 2020. L'empleat, que era conductor d'ambulància, juntament amb la seva companya, va fer des de les instal·lacions de l'empresa, en horari laboral i vestint l'uniforme de feina, un directe de TikTok en què criticava durament la gestió de la companyia, Transport Sanitari de Catalunya, en relació amb la pandèmia del covid-19. El treballador, a més, va fer el vídeo sense portar la mascareta, obligatòria en hores de feina per als treballadors sanitaris.
Poc després, l'empresa va decidir sancionar aquest empleat amb un mes de suspensió de sou i feina, i la seva companya, que en les al·legacions va mostrar el seu penediment, amb 15 dies. A ell se li va aplicar la sanció, mentre que a ella no se li va arribar a aplicar mai. El treballador no tenia la representació sindical a l'empresa, però era el president del sindicat ASA-C (Agrupació Sindical d'Ambulàncies de Catalunya).
La sentència del TSJC deixa clar que la llibertat d'expressió no és absoluta i es pot limitar quan és "injuriosa i ofensiva". Però també admet que en un conflicte laboral no es pot demanar un llenguatge exquisit i "mentre no entri en col·lisió amb la injúria ha de quedar emparat per la llibertat d'expressió". En aquest cas concret, l'empleat deia a TikTok que als treballadors se'ls havia deixat "sols en primera línia", s'aconsellava que si es volia ser atès pel servei calia "fer-la grossa, perquè així mourien en cul", i afegia: "Som tècnics sanitaris, som aquí per visibilitzar una mica com de malament i putejats estem".
Per al tribunal, aquestes expressions, que reconeix que són desqualificatives per a l'empresa en el moment que es van fer, en plena pandèmia, "no poden ser qualificades d'insultants, injurioses o vexatòries per atemptar contra l'honorabilitat i la imatge de l'empresa i dels seus dirigents i directius". De fet, els magistrats indiquen que els vídeos es van fer en un context d'alarma social per la pandèmia "sense altra significació que denunciar la situació que estava vivint el personal que treballava a les ambulàncies" i matisen que no hi havia altra finalitat que "aconseguir el respecte a les condicions laborals que es consideraven infringides per l'empresa". I, malgrat que la gravació es va fer a les instal·lacions de l'empresa, la sanció imposada "no es pot considerar justificada", segons la sentència, perquè suposava "una limitació indeguda del dret a la llibertat sindical, en relació amb la llibertat d'expressió [del treballador]".
Llibertat d'expressió i sindical
Els magistrats centren els seus arguments en la vulneració de dos drets del treballador: la llibertat d'expressió i l'acció sindical. Respecte a la primera, la sentència diu que només en queden excloses "les expressions intrínseques i absolutament vexatòries" que són "greument d'ultratge, ofensives o oprobioses, i que resultin impertinents i innecessàries". Respecte a la llibertat sindical, diu la sentència que l'empleat, com a president del sindicat ASA-C i membre actiu de les xarxes socials, "estava facultat per procedir a expressar la seva opinió o criticar l'empresa per la seva gestió de la pandèmia".
"És una sentència rellevant –celebra Quim Español, advocat de Col·lectiu Ronda, l’equip que ha representat el treballador– pel fet de recordar i argumentar amb solidesa que en la nostra condició de treballadors i treballadores no podem veure'ns privats dels drets que la Constitució ens reconeix com a ciutadans, per més que la llibertat d’expressió pugui tenir una modulació especial quan ens referim a l’entorn laboral".
Per a aquest advocat, la protecció de la llibertat d'expressió "resulta especialment transcendent quan es posa en relació amb l’activitat sindical i de representació dels companys i companyes, tal com era el cas". I sentencia: "Les empreses no es poden emparar en la seva suposada honorabilitat i dret a la pròpia imatge per intentar reprimir les legítimes reivindicacions del seu personal".
En una altra sentència coneguda avui, el TSC ha condemnat una empresa a readmetre una treballadora o a pagar-li una indemnització superior als 33 dies per any treballat a causa d'un acomiadament improcedent a l'inici de la pandèmia de covid. És la primera sentència de la sala social del TSJC que estableix una indemnització per sobre dels 33 dies. La sentència considera que l'acomiadament no és procedent i que la companyia no podia al·legar disminució de negoci ni emparar-se en la normativa legal d'emergència per la covid. L'empresa BRS Relocation Services, amb seu a Barcelona, es dedica a assessorar treballadors estrangers que venen a viure a l'estat espanyol.
Amb la pandèmia, l'empresa va acomiadar una treballadora el 27 de març del 2020 per la caiguda de vendes i cancel·lació de serveis provocada pel tancament de fronteres i les restriccions de mobilitat. L'empresa li va comunicar la voluntat de pagar-li la indemnització màxima, 33 dies per any treballat, que feien un total de 941 euros, més la liquidació del saldo, cosa que li va permetre cobrar en total 2.766 euros. Després de la demanda, el jutjat social número 6 de Barcelona va sentenciar el novembre del 2021 que l'acomiadament era procedent però obligava a pagar a l'empleada 1.041 euros més un 10% d'interessos de demora.
L'empleada va recórrer, demanant una indemnització superior, i ara el TSJC estima parcialment el recurs de súplica de la treballadora i condemna l'empresa a readmetre la dona i a pagar-li el salari des del dia de l'acomiadament, a raó de 68,5 euros diaris, o bé a indemnitzar-la amb 4.435 euros, dels quals 941 ja han estat pagats. La sentència es pot recórrer.
