Josef Schelchshorn va arribar a la vicepresidència de recursos humans de Seat fa tres anys i mig, en plena crisi, procedent de la fàbrica alemanya d’Audi. En aquest temps ha conegut de molt a la vora les relacions laborals a Espanya i ha viscut, per exemple, dues vagues generals, “impensables” al país germànic. Malgrat l’escenari econòmic i la tensió que han despertat reformes com la laboral, Seat ha passat uns anys de relativa tranquil·litat en les relacions amb els sindicats, amb els quals es va pactar un nou conveni. Recentment també s’han acordat mesures doloroses com la retallada de treballadors d’oficines. Schelchshorn explica com ha superat les reticències que va despertar en els sindicats l’arribada per primer cop d’un interlocutor alemany a l’empresa.
Seat acaba d’incorporar 450 empleats temporalment a la fàbrica. Fins quan podran quedar-s’hi?
Hem incrementat de dos a tres torns la producció del León, un fet que ja teníem planificat i que ha afavorit que puguem incorporar plantilla. Podem necessitar-los fins a final d’any o més temps en funció de si eliminem o mantenim el tercer torn de fabricació de l’Audi Q3, que està garantit fins al novembre. Però això no ho sabem, perquè no depèn de nosaltres sinó d’Audi.
Amb aquestes previsions, ¿cal preveure alguna mesura o retallada sobre la plantilla?
En l’escenari actual no caldrà cap ERO durant el 2014. En vam presentar l’any passat perquè la reducció de les comandes per la crisi al mercat europeu ho va fer inevitable, però al novembre ja vam notar una revifada que ens va dur a deixar d’aplicar l’ERO.
Els sindicats critiquen que el grup Volkswagen negui un nou vehicle a la fàbrica tot i tenir un conveni que la situa entre les més flexibles.
El conveni signat el 2012 ens ha permès fer avenços importants, com per exemple que la fàbrica pugui treballar fins a 328 dies a l’any, i ha donat més flexibilitat per adaptar-nos a cada situació de producció. Pactar-lo va ser un bon senyal per al consorci Volkswagen, perquè trenca estereotips que arrosseguen els sindicats espanyols, com que mai volen pactar i que les negociacions s’allarguen molt.
La conflictivitat ha augmentat a Espanya, sobretot des de la reforma laboral, però a Seat impera la calma. Com ho explica?
Tot el que hem fet ha estat pactat amb els sindicats del comitè d’empresa. El model de cogestió d’Alemanya és molt diferent, allà la responsabilitat dels sindicats està molt més lligada a l’evolució de l’empresa, mentre que aquí encara impera el rol clàssic empresa-sindicats. Però jo he pogut comprovar que, al final, les demandes no són tan diferents en un lloc o en un altre -defensa de l’ocupació i millora del poder adquisitiu-, i l’experiència m’ha ensenyat que un model de participació, d’informació i de confiança entre les parts resulta clau per avançar i mantenir la pau social.
Què en pensa de les reformes que s’han fet al mercat de treball?
Crec que totes les millores que el govern espanyol ha fet han sigut bones, però l’objectiu de la reforma del 2012 va estar més centrat en les petites i mitjanes empreses que no en les grans companyies com Seat. Crec que hi ha coses per fer.
Quines propostes té?
Ara s’ha anunciat una reducció de les cotitzacions a la Seguretat Socials per ajudar que les empreses creïn nous llocs de treball, i és una bona idea, però només és un pas. En calen més en aquest sentit, com per exemple algun tipus de subvenció en altres impostos per a les empreses que creïn ocupació. Només reduir la Seguretat Social no és suficient.
Els sous a Espanya han baixat l’últim any. ¿Creu que encara han de baixar més?
La competitivitat de les empreses a Espanya és prou bona. A Seat, per exemple, produïm un Audi, i si no fóssim competitius això no es donaria. He llegit que les inversions creixen, cosa que demostra que la confiança en el país està tornant.
Quan Seat buscava graduats de FP per fabricar el nou Audi va haver de rebaixar requisits perquè no trobava personal preparat. ¿Detecta un problema de qualificació al mercat laboral?
La FP a Catalunya i Espanya posa l’accent sobretot en la part teòrica i hi ha poca pràctica. Tots els aprenents tenen bon coneixement, però després de contractar-los han d’aprendre com es treballa a l’empresa, i això vol temps. Per això hem optat per invertir en la nostra pròpia formació, amb moltes hores a la fàbrica des del principi. Una FP dual que és comparable al 100% amb l’alemanya.
