02/10/2020

Europa a la deriva

2 min

La setmana passada la Comissió Europea va reafirmar-se en com actuen la institució i els seus estats membres des de fa temps: enderrocant l’Europa dels drets i les llibertats a canvi de tenir contents Orbán i els seus amics.

L’actual crisi del dret d’asil, que es va iniciar ara fa cinc anys, va començar amb un Aylan mort a les costes gregues i una ciutadania europea indignada davant aquells fets. Cinc anys –i molts Aylans després–, la Comissió Europea institucionalitza les incomptables vulneracions de drets humans que s’han donat en els darrers temps. Per sort, encara hi som els que creiem en una Europa garant de drets i llibertats. Tot i que cada vegada la veiem més com una utopia que no pas com una realitat.

El Nou Pacte de Migracions i Asil de la Comissió Europea és més aviat un acord de gestió de fronteres, que no dona resposta a les fallides del sistema actual. El document se centra principalment en la gestió de la irregularitat i el retorn, amb una nul·la perspectiva de drets humans, i sense alternatives legals i segures d’entrada a Europa. Ni alternativa a la responsabilitat del país d’entrada –el que s’anomena el Sistema de Dublín–, ni mecanisme de solidaritat real, ni solucions per evitar que la situació viscuda a Mória es torni a repetir.

Malgrat els esforços retòrics de la Comissió per repetir l’eslògan “No més Móries”, el govern grec, amb el suport de la UE, s’ha afanyat a construir un nou camp a l’illa de Lesbos. Un nou Mória al costat del mar, amb unes instal·lacions encara més tancades, amb pitjors condicions higièniques i sanitàries i sense electricitat ni dutxes.

A qui dona resposta, doncs, aquest nou pacte de la vergonya? Segons sembla, la Comissió, de la mateixa manera que molts governs suposadament progressistes o de dreta moderada, s’esforça a complaure els partits d’extrema dreta per contenir el seu auge. L’experiència, però, ens diu que quan els partits tradicionals copien l’extrema dreta per contenir-la, el que fan és comprar la seva agenda i contribuir així al seu ascens.

Si la Comissió actua per fer contents als països del Visegrad, sembla que el govern espanyol actua condicionat per la presència de l’extrema dreta al Congrés. En les últimes setmanes, ha rebutjat la PNL per a la regularització del les persones migrants, ha anunciat la reobertura dels CIE –que es van tancar durant la pandèmia– i s’ha negat a acollir persones reubicades del camp de Mória. Tampoc volen fer de lobi dins el Consell per arreglar el despropòsit proposat per la Comissió. El govern més progressista de la història condicionat per l’extrema dreta.

Diuen que els humans som els únics que ens entrebanquem dues vegades amb la mateixa pedra. Si seguim fent la gara-gara a l’extrema dreta, comprant la seva agenda i posant en dubte els consensos assolits i els drets humans, no només hi perdran les persones migrants, les dones o les minories. Hi perdrà el conjunt de la ciutadania i aquella utopia de l’Europa dels drets i les llibertats serà cada vegada més i més lluny.

stats