Gat escaldat

Pere Navarro és un gat escaldat que fuig de l'aigua freda. El partit passa un mal moment i té problemes per ocupar l'espai central de l'accelerada política catalana. La direcció ha arribat a la conclusió, lògica, que ja té prou maldecaps i que no pot jugar de nou al doble o res al PSOE. Ho va provar al congrés de Sevilla el 2012 i va ser un fiasco. El PSC mai s'havia mullat en la vida interna del PSOE: es fotografiava amb l'oficialisme al final de cada congrés, es garantia pes polític i poca cosa més. Però amb Chacón no es van poder inhibir. Derrotada la nena de Felipe -amb qui el socialisme català ha tingut una generositat poc corresposta- el rubalcabisme ha estat implacable. Els va relegar a vocalies testimonials a l'executiva, els va expulsar de la direcció del grup al Congrés i els regateja el protocol de relacions que Navarro va prometre. Massa càstig per a un partit que creu que no se'n pot sortir sense sintonia amb Ferraz i un líder del PSOE que, com a mínim, no resti. El gat escaldat ja no vol més aventures.