Misc 25/11/2020

Eva Lyberten: el passat d'una actriu del 'destape'

Herminia Benito Durante reflexiona sobre imatge, sexualitat i desig amb 'Una' al Teatre Lliure

2 min
Una escena d''Una'

BarcelonaHerminia Benito Durante havia enterrat profundament la vida d'Eva Lyberten dins seu. L'actriu, que sota aquest nom artístic es va convertir en una icona del cinema del destape durant la Transició, feia anys que havia deixat enrere aquella identitat quan la dramaturga Raquel Cors la va anar a trobar. "Li vaig anar seguint la pista fins que vaig descobrir que vivia a Mèxic. Quan vaig saber que vindria a Barcelona ens vam trobar", explica Cors. D'aquella trobada i d'un extens procés de creació posterior n'ha sorgit Una, un espectacle que reflexiona sobre la imatge i la identitat a través de la vida de l'actriu. El muntatge barreja teatre documental i ficció i s'estrena aquest dijous al Teatre Lliure.

Cors volia reflexionar sobre què suposava posar el propi cos al servei del cinema del destape i per això va anar a buscar Lyberten. "M'interessa abordar com ens relacionem amb la imatge i com aquesta es relaciona amb la nostra sexualitat, el desig i la identitat", diu la dramaturga. La història particular de Lyberten li serveix per "parlar d'una vida concreta per passar a un relat col·lectiu" que beu del cinema de la Transició, però també del pes de la imatge actualment. "Avui s'han convertit en un instrument molt més evident amb les xarxes socials. És un element que ens dona llibertat, però alhora té el perill de clausurar la nostra identitat i fer-la més prima i superficial", assenyala Cors, que també dirigeix l'espectacle.

A l'escenari, Lyberten es planta cara a cara amb totes aquelles imatges que va protagonitzar dècades enrere. "A través d'una foto i d'un gest torno a ser allà, en el moment en què es van gravar. Es trenca el temps lineal", subratlla l'actriu, que amb aquest muntatge ha volgut "retre un homenatge a Eva Lyberten". La confrontació amb aquells films és també una manera de mostrar "com aquelles pel·lícules sempre estaven fetes des del punt de vista masculí", una percepció que ignorava quan va començar a treballar. "Aleshores tenia 15 o 16 anys i volia expressar l'art del meu nu, em semblava natural. Confiava que feia alguna cosa bona, que valia la pena, però quan vaig veure les pel·lícules vaig adonar-me que seguien la línia del cinema de la Transició", afirma la intèrpret, que amb aquest espectacle s'acomiada definitivament d'Eva Lyberten. "Tots tenim l'oportunitat de crear-nos els nostres personatges, però la cosa més difícil és deixar-los anar –diu l'actriu–. Ara miro l'Eva des de l'Herminia i m'adono que ja està, ja s'ha acabat".

stats