La crisi del matrimoni: menys casaments i cada cop més tard

BarcelonaEl nombre de matrimonis continua minvant. Ho indiquen les dades del 2013, que confirmen una tendència que es va iniciar fa cinc anys i que demostra un canvi sociològic notable en el comportament dels catalans a l’hora de decidir formalitzar les seves relacions de parella.

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) va presentar ahir el nombre de matrimonis celebrats durant l’últim any, un informe en què es reforcen les conclusions que es van començar a albirar fa cinc anys. El nombre de casaments ha caigut un 16,8%: dels 30.400 registrats el 2008 als 25.282 del 2013.

Crisi i envelliment

La crisi econòmica pot explicar en bona part aquest descens, tot i que la informació recollida per l’Idescat també reflecteix altres tipus de canvis, com el fet que l’edat en la qual es contreu el primer matrimoni cada cop s’endarrereix més. Durant el 2013 l’edat mitjana dels homes que es van casar es va enfilar fins als 33,6 anys de mitjana, i la de les dones fins als 32,6. En paral·lel, la diferència d’edat entre els dos sexes ha disminuït, per l’augment de la mitjana d’edat de les dones que es casen, dos anys en només un quinquenni.

Una de les poques estadístiques que sí que es manté estable, però, és el nombre de matrimonis entre persones del mateix sexe: al voltant del 3% del total durant els últims cinc anys, tot i que la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe data del 2005 i ja compta gairebé amb una dècada de vida. En nombres absoluts, són unes 150 unions menys a l’any, amb una lleugera preponderància de les parelles gais per davant de les lesbianes.

També s’ha mantingut força estable el percentatge de matrimonis en funció de la nacionalitat dels cònjuges: prop del 75% són persones amb nacionalitat espanyola, segons recull l’Idescat, mentre que el 20% són matrimonis mixtos -de nacionalitat espanyola i estrangera- i en el 5% dels casos tots dos tenen una nacionalitat estrangera. Els matrimonis mixtos continuen sent majoritàriament d’homes autòctons amb dones immigrants, atès que representen gairebé el doble de casos: fins a 3.247.

El pes dels divorciats

Els canvis que recull l’informe de l’Idescat tenen a veure també amb un creixement considerable dels matrimonis en què algun dels dos cònjuges ja s’havia casat prèviament. Actualment ja representen el 29,2% del total, mentre que fa cinc anys eren el 25,1%. En proporció, un de cada tres casaments està protagonitzat per almenys una persona que ho intenta per segon cop. En aquest punt, no hi ha gaire diferència entre sexes: el nombre de divorciats homes és de 4.723 i el de dones és de 4.563. Una mica diferent és el comportament dels vidus, que en el cas dels homes sí que tenen més tendència a tornar-se a casar.

En qualsevol cas, el canvi més destacat té a veure amb la influència cada cop més baixa de la religió a l’hora de formalitzar una parella. Malgrat el pes de la tradició, l’any 2013 només el 15,6% dels casaments van ser per l’Església, quan fa només cinc anys el ritu catòlic era l’escollit en un 29% de les unions de Catalunya. El nombre de celebracions vinculades a altres religions continua sent molt minoritari. Aquests matrimonis no superen els 200.